La neologia en societat: «verba sequuntur»
El punt de partida d’aquest article és de caràcter social: els neologismes apareixen per referir-se a les novetats del món i a altres necessitats expressives dels parlants. Atès que els parlants consideren seva la llengua i emeten judicis poc contrastats sobre les paraules noves, en aquest article e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10230/32073 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10230/32073 http://dx.doi.org/10.7203/Caplletra.59.6907 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Lexical neology Neologicity Society Lexical creativity Lexical interference Neologia lèxica Neologicitat Societat Creativitat lèxica Interferència lèxica |
| Sumario: | El punt de partida d’aquest article és de caràcter social: els neologismes apareixen per referir-se a les novetats del món i a altres necessitats expressives dels parlants. Atès que els parlants consideren seva la llengua i emeten judicis poc contrastats sobre les paraules noves, en aquest article es discuteixen alguns dels interrogants més habituals sobre aquest tema: què és un neologisme?, hi ha neologismes més neològics que d’altres?, per què apareixen neologismes?, són tots igualment necessaris?, com són els neologismes del català?, el català crea neologismes o només els copia d’altres llengües? La conclusió de l’article és que el català, com qualsevol altra llengua viva, té creativitat lèxica i acull neologismes de tots tipus: estables i efímers, nous i vells, voluntaris i involuntaris, correctes i incorrectes, denominatius i expressius, ben formats i transgressors. |
|---|