Marcadores bioquímicos emergentes relacionados con diabetes mellitus tipo 2
La diabetis mellitus tipus 2 (DMT2) és una malaltia amb elevada morbiditat i una important causa de mortalitat prematura, la qual, en gran mesura es podria prevenir. La identificació de noves vies metabòliques i/o biomarcadors implicats en la seva fisiopatologia podrien ajudar en la detecció precoç...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/396190 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/396190 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | PREDIMED sTWEAK Osteocalcina Osteocalcin Ciències de la Salut 00 6 |
| Sumario: | La diabetis mellitus tipus 2 (DMT2) és una malaltia amb elevada morbiditat i una important causa de mortalitat prematura, la qual, en gran mesura es podria prevenir. La identificació de noves vies metabòliques i/o biomarcadors implicats en la seva fisiopatologia podrien ajudar en la detecció precoç de la malaltia, i proporcionar nous enfocaments terapèutics. Aquests últims anys, diferents grups d'investigació han mostrat especial interès pel sTWEAK, una citocina multifuncional implicada en la resposta pro-/anti-inflamatòria, el seu receptor scavenger CD163 i l'osteocalcina (OC), un component de la matriu òssia; els quals han estat relacionats amb el metabolisme de la glucosa. Aquesta tesi ha estat realitzada en el context de l'estudi PREDIMED, un assaig clínic en paral•lel, multicèntric i aleatoritzat que avalua l'efecte de la dieta Mediterrània en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular. L'objectiu va ser analitzar les associacions entre els nivells sèrics de sTWEAK, sCD163 i dues formes de OC [carboxilada (OCc) i no carboxilada (OCnc)] i la incidència de DMT2 en una població adulta amb alt risc cardiovascular i sense diabetis a l’inici de l’estudi. Així mateix, s'ha volgut explorar la relació entre els nivells perifèrics de sTWEAK i la prevalença de síndrome metabòlica (SM). Es va realitzar un estudi de disseny cas-control aniuat, prospectiu, incloent 153 casos amb nou diagnòstic de diabetis i 306 controls que no ho van desenvolupar durant els 5 anys de seguiment. Els resultats d'aquest treball van demostrar que nivells sèrics baixos de sTWEAK i ambdues formes d’osteocalcina, OCc i OCnc a l’inici de l'estudi, s’associen amb un major risc de desenvolupar diabetis tipus 2. Així mateix, nivells perifèrics baixos de sTWEAK es van associar amb una major prevalença de SM, obesitat abdominal, hipertrigliceridèmia i hiperglucèmia. No es va observar una relació significativa entre els nivells sèrics de sCD163 i la incidència de diabetis. Els resultats de la present tesi suggereixen que els nivells circulants de sTWEAK i OC, podrien ser útils com a nous potencials biomarcadors per a predir la DMT2. |
|---|