L’altiplà de Pòrtol Sa Cabaneta, una aproximació geomorfològica a l’exemple d’un massís càrstic de clima semiàrid (Mallorca, Illes Balears)
[cat] La plataforma de Pòrtol–sa Cabaneta presenta una extensió d’uns 14 km2 i està formada per materials postorogènics corresponents a la Formació de Calcarenites de Sant Jordi del Pliocè superior. El predomini calcari juntament amb els trets climàtics de la zona, implica que la m...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2021vol033p139 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2021vol0/33p139.dir/MonografiesSHNB_2021vol033p139.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2021vol033p139 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Geomorphology -- Spain -- Balearic Islands Natural History |
| Sumario: | [cat] La plataforma de Pòrtol–sa Cabaneta presenta una extensió d’uns 14 km2 i està formada per materials postorogènics corresponents a la Formació de Calcarenites de Sant Jordi del Pliocè superior. El predomini calcari juntament amb els trets climàtics de la zona, implica que la morfogènesi que controla tot el modelat d’aquest territori sigui el carst. La important fracturació i diaclasament del material ha afavorit la circulació de l’aigua que percola, incentivant les possibilitats dels processos lligats a la dissolució. Així, la plataforma constitueix un excel·lent indret per a l’estudi del carst d’ambients semiàrids (< 500 mm de precipitació). No obstant, el carst analitzat ofereix molt poca espectacularitat, però si que té una rica diversitat de formes. Com a exocarst de la zona destaquen, entre altres formes, els pouets o fosses de dissolució com a les més abundants i les estries associades que apareixen de forma molt subtil. Les cubetes de dissolució són una altra forma important a la nostra àrea d’estudi que, juntament amb la presència de formes de carst cavernós, posen en clara relació el seu origen subcutani baix el sòl i la seva evolució en condicions de carst lliure una vegada exhumades. Pel que fa a l’endocarst a la zona, aquest no té una importància espeleològica rellevant, igual que tampoc la tenen les formacions com dolines o uvales que són totalment absents. La zona ha sofert un intens impacte humà, més del 50% de la seva superfície avui són camps de conreu o espais urbanitzats, on s’ha perdut l’exocarst encara que la carstificació del rocam persisteix de forma epidèrmica baix el sòl d’aquests espais antropitzats. |
|---|