Lo grotesco: fisura y disidencia: Análisis de lo grotesco en la obra de Roberto Arlt y Silvina Ocampo

La present investigació neix de la voluntat d’estudiar la categoria estètica del grotesc en la literatura rioplatense al segle XX. En aquest sentit, iniciem el nostre recorregut amb un estudi històric i teòric que pretén donar compte dels molts significats que ha adoptat el grotesc; fet que ha dific...

Full description

Bibliographic Details
Author: Bastida Vergés, Lluís
Format: doctoral thesis
Status:Published version
Publication Date:2021
Country:España
Institution:CBUC, CESCA
Repository:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/672081
Online Access:http://hdl.handle.net/10803/672081
Access Level:Open access
Keyword:Grotesc
Roberto Arlt
Silvina Ocampo
Ciutat
Tècnica
Sobrenatural
Infància
Carnaval
Grotesco
Ciudad
Técnica
Infancia
82
Description
Summary:La present investigació neix de la voluntat d’estudiar la categoria estètica del grotesc en la literatura rioplatense al segle XX. En aquest sentit, iniciem el nostre recorregut amb un estudi històric i teòric que pretén donar compte dels molts significats que ha adoptat el grotesc; fet que ha dificultat, en ocasions, la seva distinció amb altres categories. Aplicarem les nostres conclusions teòriques a l’anàlisi pràctic de dos autors que, si bé semblen no compartir molt entre ells, sí dibuixen les dues línies del grotesc al segle XX: el «grotesc social» i el «grotesc fantàstic». Del primer autor, Roberto Arlt, ens interessarem pel discurs de la violència (posant molta atenció al paper dels narradors), l’interès per la tècnica i la creació (així com el treball) i l’escenificació teatral (principalment a través de la mentida i l’engany). Del segon, Silvina Ocampo, ens preguntarem per la participació del grotesc en la relació nen-adult (dues esferes que es rebutgen mútuament), en la inclusió del sobrenatural en els seus relats (fet que provoca un punt de contacte amb el fantàstic) i la carnavalització (màscares, disfresses, bojos ...). Són pocs els estudis que connecten directament a aquests autors amb el grotesc i creiem que aquest és un discurs polifacètic capaç d’explicar nombrosos elements que caracteritzen, ja no només les seves narracions, sinó el desenvolupament d’una estètica transgressora.