Ecología del jabalí (Sus scrofa) en ambientes mediterráneos
El senglar (Sus scrofa) és un ungulat omnívor summament adaptable, generalista pel que fa al tipus d’hàbitat i de recursos tròfics. Les seves poblacions estan augmentant de manera generalitzada a Europa, especialment en les darreres dècades, probablement per la conjunció de causes biològiques de l’e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/669388 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/669388 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Senglar Jabalí Wild boar Estimes d'abundància Estimas de abundancia Abundandce estimates Ecologia espacial Ecología espacial Spatial ecology Ciències de la Salut 574 |
| Sumario: | El senglar (Sus scrofa) és un ungulat omnívor summament adaptable, generalista pel que fa al tipus d’hàbitat i de recursos tròfics. Les seves poblacions estan augmentant de manera generalitzada a Europa, especialment en les darreres dècades, probablement per la conjunció de causes biològiques de l’espècie, ambientals i antròpiques. Amb l’augment de les seves poblacions també s’han incrementat els danys a l’agricultura, les col·lisions amb vehicles i la probabilitat de transmissió de malalties com la pesta porcina africana i clàssica, la brucel·losi, la tuberculosi, la salmonel·losi i la malaltia d’Aujeszky. Per a la gestió correcta de l’espècie cal disposar de dades demogràfiques, de la seva distribució i de l’ecologia espacial fiables i precises. Aquestes dades, escasses encara, permetran orientar les estratègies de gestió encaminades a disminuir-ne les poblacions, així com a dissuadir els senglars per evitar conflictes. En aquesta tesi s’ha estudiat la viabilitat del trampeig fotogràfic per estimar l’abundància poblacional i els efectes que sobre aquestes estimacions té aplicar esquer a fi d’incrementar-ne l’efectivitat. També s’ha aprofundit en l’ecologia espacial dels senglars. Concretament, s’ha proposat una aproximació metodològica que facilita l’estandardització en les estimacions d’espais vitals. També s’han avaluat els patrons de l’ús de l’espai, així com els efectes de l’edat i del sexe sobre aquests patrons, i els factors d’hàbitat que els condicionen. L’hàbitat escollit per a la present tesi ha estat l’ambient mediterrani, atès que hi ha pocs estudis en l’àmbit de la península Ibèrica i també a escala mundial. Aquest ambient presenta una marcada heterogeneïtat espacial i estacional que condiciona la distribució i els moviments de la població de senglars. L’ús d’esquer va incrementar la precisió de les estimacions d’abundància obtingudes mitjançant trampeig fotogràfic. També va millorar substancialment la valoració de la mida mitjana de grup de senglars. Els resultats assenyalen que els índexs d’abundància relativa poden ser una bona aproximació a l’abundància poblacional. Respecte a l’estudi dels espais vitals i els patrons d’ús de l’espai, el resultat va ser que ni el sexe ni l’edat van tenir efecte en la mida dels espais vitals. Es van observar dos tipus d’espai vital, el majoritari, format per diversos centres d’activitat separats, i el minoritari, que forma una àrea compacta. La majoria de desplaçaments entre centres d’activitat es van donar principalment a l’hivern i a la primavera. A escala de població, els senglars van seleccionar hàbitats forestals, cultius, torrents i punts d’aigua. A més, aquesta selecció va ser estacionalment diferenciada: a la primavera i a l’estiu van seleccionar els camps de cereal, i a la tardor i a l’hivern van seleccionar els alzinars i les vinyes. La present tesi aporta informació necessària per facilitar la comparació entre treballs realitzats en altres zones, tant d’avaluació d’abundàncies a partir de trampeig fotogràfic com d’anàlisi dels espais vitals i, per tant, d’ús i selecció d’hàbitat. Aclarits els aspectes metodològics, s’aporten dades sobre l’abundància poblacional i l’ecologia espacial de l’espècie en un ambient mediterrani de muntanya. Les dades aportades facilitaran l’establiment de les zones i dels períodes de major conflicte potencial amb les activitats humanes, així com la possibilitat d’avaluar l’efectivitat de les mesures de gestió adoptades per minimitzar conflictes. |
|---|