Habitatge pel segle XXI. És l’habitatge que tenim el que realment necessitem?
Durant el temps de confinament s’han accentuat algunes de les problemàtiques de l’arquitectura domèstica, aquesta arquitectura passa a ser un espai incòmode, una feina per l’ocupant en lloc d’un espai de protecció i confort. La casa no s’ha de concebre com un volum sòlid sinó un sistema d’activitats...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10256/22481 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10256/22481 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Habitatge Housing Arquitectura domèstica - Conservació i restauració Architecture, Domestic - Conservation and restoration |
| Sumario: | Durant el temps de confinament s’han accentuat algunes de les problemàtiques de l’arquitectura domèstica, aquesta arquitectura passa a ser un espai incòmode, una feina per l’ocupant en lloc d’un espai de protecció i confort. La casa no s’ha de concebre com un volum sòlid sinó un sistema d’activitats, en el qual tots els canvis dels usuaris i les seves necessitats afecten directament els requeriments de la llar, aquests requeriments no es poden preveure, però sí que es poden facilitar solucions que permetin aquesta adaptabilitat en cada una de les etapes de la vida dels residents. La casa ideal és aquella que cobreix totes les necessitats dels ocupants. Així doncs es qüestiona si la casa que tenim al segle XXI és la que necessitem, o a causa de reduccions i eliminació dels espais residuals sense usos definits s’han construït uns espais inhabitables/inhòspits |
|---|