Hipofraccionamiento en cáncer de mama: análisis de resultados y seguridad en nuestro medio

Aquest estudi té com a objectiu analitzar la seguretat i els resultats de l'hipofraccionament moderat en càncer de mama en el nostre entorn, avaluant el seu impacte en el control locoregional, la supervivència lliure de malaltia, la toxicitat aguda i crònica, la relació dosi-efectes adversos, l...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: García Reglero, Virginia
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/694924
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/694924
Access Level:acceso embargado
Palabra clave:Càncer de mama
Radioteràpia
Hipofraccionament
Cáncer de mama
Radioterapia
Hipofraccionamiento
Breast Cancer
Radiotherapy
Hipofractionation
Medicina
616
Descripción
Sumario:Aquest estudi té com a objectiu analitzar la seguretat i els resultats de l'hipofraccionament moderat en càncer de mama en el nostre entorn, avaluant el seu impacte en el control locoregional, la supervivència lliure de malaltia, la toxicitat aguda i crònica, la relació dosi-efectes adversos, la cost-efectivitat i la petjada de carboni. Mètodes i Materials: És un estudi observacional retrospectiu de 785 pacients que van ser diagnosticades i tractades amb radioteràpia hipofraccionada moderada amb una dosi de 40,05 Gy a 2,67 Gy per sessió, en el nostre Centre entre el període de 2016 fins a 2022. Hem analitzat els resultats en termes de control tumoral, toxicitat i cost-efectivitat. Resultats: Després d'un seguiment de 69,6 mesos, es va observar una taxa de recaiguda locoregional del 3,31%. D'aquestes recaigudes, el 80,77% va ocórrer en la mama afectada i el 19,23% en àrees ganglionars. Pel que fa a la toxicitat cutània aguda (radiodermitis), el 92,99% de les pacients van experimentar alguna forma de radiodermitis. La majoria d'aquestes reaccions van ser de grau 1 (74,9%). Es va trobar una relació positiva entre la severitat de la radiodermitis i la grandària del volum de planificació del tractament (PTV). Durant el seguiment post-radioteràpia, es va observar que el 2,29% de les pacients van desenvolupar esdeveniments adversos cardíacs crònics. La presència d'hipertensió arterial i la diabetis mellitus es van associar significativament amb un major risc d'esdeveniments cardíacs. No es va trobar una diferència significativa en la incidència de toxicitat cardíaca entre pacients amb càncer de mama en la mama esquerra i dreta. A més, l'estudi va demostrar beneficis econòmics i una menor petjada de carboni. Conclusions: Els resultats recolzen la implementació de l'hipofraccionament com a tractament estàndard en càncer de mama, ja que ofereix resultats oncològics comparables, una millor qualitat de vida per a les pacients i un model sanitari més sostenible.