Gestió ambiental de platges encaixades. El cas de Lloret de Mar
Les platges encaixades solen presentar comportaments de basculació o rotació en episodis de tempesta. En aquesta tesina s’analitzen diferents alternatives de gestió de la Platja de Lloret de Mar que tenen com a principal objectiu estabilitzar-la envers aquest fenomen. Llavors, la problemàtica queda...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/106706 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/106706 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Beaches Empremta de Carboni platja encaixada basculació morfodinàmica construcció marítima gestió ambiental TCQ Platges -- Aspectes ambientals Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Enginyeria hidràulica, marítima i sanitària::Ports i costes |
| Sumario: | Les platges encaixades solen presentar comportaments de basculació o rotació en episodis de tempesta. En aquesta tesina s’analitzen diferents alternatives de gestió de la Platja de Lloret de Mar que tenen com a principal objectiu estabilitzar-la envers aquest fenomen. Llavors, la problemàtica queda resolta si la platja té en tot moment un ample mínim que li permeti protegir el seu extradós de l’efecte de l’onatge i acollir la demanda turística estival. Aquestes són les dues funcions principals de la platja urbana de Lloret, nucli turístic de referència de la Costa Brava. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar les diferents alternatives en termes econòmics i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Llavors, es pretén afegir el concepte d’empremta de Carboni a la presa de decisions d’un projecte de construcció d’obra marítima, deixant enrere la visió clàssica que contemplava generalment aspectes econòmics, d’impacte social i paisatgístic. Abans d’entrar en el càlcul de l’empremta de Carboni de les alternatives, s’analitza el fenomen de la basculació des de dos fronts diferents. D’una banda es vol identificar a les sèries d’onatge quins són els temporals que han causat basculació per extreure’n possibles patrons. D’altra banda, s’estudia l’evolució dels últims anys de la línia de costa en planta mitjançant un exercici de digitalització d’aquesta línia a partir d’ortofotos i imatges aèries. Tenint una visió general de la problemàtica, es calcula mitjançant el software TCQ l’empremta de Carboni de les vuit alternatives des que es produeixen els materials fins a la seva posada en obra. Són fora de l’abast d’aquest estudi les emissions derivades del procés de demolició i reciclatge del material de les estructures. Els resultats confirmen l’evidència que les obres més cares en termes monetaris també ho són en emissions de diòxid de Carboni. D’altra banda, s’observa un clar trade-off entre l’estabilització de la línia de costa i el seu impacte sobre la configuració actual de la platja. Llavors, aquelles alternatives que resolen el problema de la basculació en la seva totalitat no serien acceptades socialment a causa dels canvis en la morfologia actual que introdueixen. L’alternativa escollida es fonamenta en la gestió que s’està duent a terme actualment a la Platja de Lloret i no contempla la construcció de cap tipus d’estructura, simplement una redistribució del propi sediment de la platja quan els amples d’algun tram d’aquesta siguin inferiors a un mínim per a que pugui desenvolupar les seves dues funcions principals. |
|---|