Els creditors barcelonins i la gestió del deute públic de Mallorca
En síntesi, els diferents aspectes tractats aquí es corresponen amb una etapa caracteritzada per l’ascens imparable de l’endeutament censal: si el 1356, any de la primera emissió de deute públic a Barcelona, el municipi s’obligà per unes 385 lliures de pensions, a la dècada de 1380 aquestes pensions...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) |
| Repositorio: | DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC |
| OAI Identifier: | oai:digital.csic.es:10261/54530 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10261/54530 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Deute públic Mallorca Segles XIV-XV Creditors Barcelona |
| Sumario: | En síntesi, els diferents aspectes tractats aquí es corresponen amb una etapa caracteritzada per l’ascens imparable de l’endeutament censal: si el 1356, any de la primera emissió de deute públic a Barcelona, el municipi s’obligà per unes 385 lliures de pensions, a la dècada de 1380 aquestes pensions ja ultrapassaven les 7.000; i a finals del Trescents, en el moment de la signatura del Contracte de Barcelona, s’havia arribat a poc més d’11.600 lliures barceloneses, xifra que encara podria ser bastant més elevada (fins a 32.000) a tenor de les informacions recollides per certs autors. En correlació amb aquest increment espectacular de les pensions, també s’havien multiplicat els creditors, tant barcelonins com d’altres indrets del Principat. La Corona, no sols havia propiciat les primeres emissions realitzades a Barcelona el 1356, sinó que també intervingué concedint llicències al municipi (el 1385, el 1390) per fer noves emissions de censals i liquidar deutes anteriors. En qualsevol cas, el municipi seguí confiant la gestió dels seus afers a la capital catalana a altres mercaders i/o financers catalans. Un dels personatges més involucrats en aquesta administració fou Pere Ballester, el qual veiem actuar com a síndic a cavall dels segles XIV-XV. Aquest Ballester i d’altres ciutadans barcelonins figuren com a signants del Contracte de Barcelona (1396), que semblà crear unes bones expectatives per solucionar el problema del deute, en la línia dels pactes establerts per la mateixa època en altres municipis. Ara bé, la pretensió –feta explícita a propòsit d’aquest mateix contracte– de redimir tot el deute censal, fins i tot fixant terminis concrets (com els 15 anys indicats en la nova proposta formulada per Ballester-Manresa), era ben bé una quimera impossible de realitzar quan, d’altra banda, es continuaven fent quantiosos pagaments a la Corona per altres menes de donatius o prestacions. Aquesta problemàtica, lluny de minvar de la manera com alguns havien promès, seguí marcant i condicionant el rumb de la política municipal al llarg de tot el segle XV i encara més modernament. |
|---|