Utilidad de la ecografía doppler carotídea en la cuantificación del riesgo cardiovascular en pacientes con esclerodermia

L’Esclerodèrmia o Esclerosi Sistèmica (ES) és una malaltia autoimmune caracteritzada per l’afecció de la microvasculatura, la immunitat innata i la fibrosi difusa dels diferents òrgans. Igual que en altres malalties autoimmunes com l’artritis reumatoide o el lupus eritematós sistèmic, els events car...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Sanz Pérez, Isidro
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/675967
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/675967
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Esclerodèrmia
Escrodermia
Scleroderma
Risc cardiovascular
Riesgo cardiovascular
Cardiovascular risk
Ecografia doppler carotídea
Ecografía doppler carotídea
Carotid uoppler ultrasound
Ciències de la Salut
616.1
Descripción
Sumario:L’Esclerodèrmia o Esclerosi Sistèmica (ES) és una malaltia autoimmune caracteritzada per l’afecció de la microvasculatura, la immunitat innata i la fibrosi difusa dels diferents òrgans. Igual que en altres malalties autoimmunes com l’artritis reumatoide o el lupus eritematós sistèmic, els events cardiovasculars són una causa freqüent de mort en aquests pacients (8-15%), per la qual cosa una avaluació del risc cardiovascular i la detecció de malaltia cardiovascular subclínica està recomanada en aquests pacients. L’objectiu d’aquest treball va ser valorar diferents mètodes per avaluar el risc cardiovascular i la detecció de malaltia subclínica en els pacients amb ES. Al primer estudi es van incloure 43 pacients i es van realitzar escales de risc cardiovascular validades per a la població espanyola, a més es va realitzar TC per a la quantificació de calci coronari i ecografia Doppler carotídea per al càlcul del gruix de la íntima-mitja i valorar la presència de plaques ateroscleròtiques. Evidenciem que les taules de risc cardiovascular clàssiques no són útils per determinar el risc real en els pacients amb ES, per això cal considerar la realització de proves d’imatge per detectar l’ateromatosi subclínica. Tant l’ecografia Doppler carotídea com la TC són útils per a la identificació de malaltia cardiovascular subclínica. En aquest estudi, l’edat avançada o l’HDL van ser els principals factors de risc de presentar arteriosclerosi subclínica en els pacients amb ES. Al segon estudi amb la idea de minimitzar el factor edat es van incloure 60 pacients amb edat inferior a 60 anys amb ES i es van comparar amb 60 persones del mateix rang d’edat sense la malaltia, a tots ells es va realitzar estudi cardiovascular complet amb perfil lipídic, escales de risc cardiovascular aprovades per a la població espanyola i ecografia Doppler carotídea. Els pacients amb ES menors de 60 anys presentaven amb més freqüència aterosclerosis subclínica en forma de placa carotídies que el grup control. En aquest treball els pacients amb ES presentaven més hipertensió arterial, rebien amb més freqüència tractament amb estatines, presentaven més elevació de VSG, tenien millor perfil lipídic i tenien una menor hàbit tabàquic que els controls. Les escales de risc no van identificar aquells pacients amb malaltia cardiovascular subclínica i en els pacients afectes d’ES el factor de risc més important per al desenvolupament de plaques d’aterosclerosi carotídies va ser la presència d’hipertensió arterial pulmonar. Podem concloure que els pacients amb ES presenten una major prevalença de malaltia cardiovascular subclínica, que aquesta no es detecta correctament amb les taules clàssiques de risc cardiovascular i que tant l’ecografia Doppler carotídea com el TC amb quantificació de calci són eines útils sobretot en aquells pacients amb edat avançada, HDL disminuït o presència d´hipertensió pulmonar en menors de 60 anys.