Análisis de la implementación de un programa de reanimación cardiopulmonar extracorpórea en un hospital de tercer nivel

Introducció: L'aturada cardiorespiratòria (ACR) refractària té mal pronòstic. L'ús d'ECMO en pacients on la reanimació cardiopulmonar (RCP) no és efectiva, coneguda com a ressuscitació cardiopulmonar extracorpòria (ECPR), pot oferir opcions de supervivència. Aplicar aquest suport és c...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Argudo i Serra, Eduard
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/691645
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/691645
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Ressuscitació cardiopulmonar
Cardiopulmonary ressuscitation
Reanimación cardiopulmonar
ECMO
ERCP
Ciències de la Salut
61
Descripción
Sumario:Introducció: L'aturada cardiorespiratòria (ACR) refractària té mal pronòstic. L'ús d'ECMO en pacients on la reanimació cardiopulmonar (RCP) no és efectiva, coneguda com a ressuscitació cardiopulmonar extracorpòria (ECPR), pot oferir opcions de supervivència. Aplicar aquest suport és complex i no està exempt de complicacions. La millor forma de proporcionar ECPR i d'implementar aquests programes no està clara. Hipòtesi: La implementació d'un programa d'ECPR que permeti donar resposta a l'atenció a la PCR refractària intra i extrahospitalària (PCRIH i PCREH) 24/7, en un hospital de tercer nivell en el nostre medi, és viable i permet assolir bons resultats de supervivència amb bona situació neurològica. Objectius: L'objectiu principal va ser analitzar la supervivència amb bona situació neurològica (CPC 1-2) als 180 dies dels pacients que van rebre ECPR per PCRIH i PCREH després de la implementació d'un programa d'ECPR. Com a objectius secundaris es van analitzar factors relacionats amb la supervivència, PCRIH i PCREH, l'impacte del ritme elèctric, la incidència de complicacions i l'efecte dels criteris de selecció en aquests pacients. Material i mètodes: Estudi observacional i retrospectiu. Es van incloure tots els pacients entre 14 i 75 anys que van rebre ECPR en el nostre centre des de juny de 2017 fins a maig de 2023. Es van recollir variables demogràfiques, comorbiditats, característiques de la PCR, suport amb ECMO, complicacions i resultats. Es va realitzar un anàlisi descriptiu inicial utilitzant mitjana i desviació estàndard (DE), mediana i rang interquartílic (RIC), o freqüència i percentatge. Es va realitzar anàlisi univariat mitjançant la prova de Chi-quadrat o la prova exacta de Fisher per a variables categòriques i la prova H de Kruskal-Wallis, la prova U de Mann-Whitney o la prova T de Student per a les contínues. En cas de variables distribuïdes en més de dos grups es van utilitzar models d'anàlisi de la variància (ANOVA). Resultats: 60 pacients van rebre ECPR, la majoria homes (78.3%) amb edat mitjana de 54 (43 - 61) anys. 32 (53.3%) van rebre ECPR per PCREH i 28 (46.7%) per PCRIH. La mediana de no flow va ser de 0 minuts i la de low flow de 53 (34-75) minuts. La causa de PCR més freqüent va ser la cardiopatia isquèmica (31 casos, 52%). La supervivència CPC 1-2 als 180 dies va ser del 26.7%, sent del 21.9% en PCREH i del 31.58% en PCRIH. En relació amb el ritme, els pacients amb ritme elèctric inicial desfibril·lable van tenir una supervivència del 33.3% i els que van presentar ritme desfibril·lable a l'entrada en ECMO del 57.1%. La presència de ritme elèctric desfibril·lable a l'entrada en ECMO va ser el principal factor protector de mortalitat amb un quocient de risc de 0.17 (IC 95% 0.05-0.56) i l'edema cerebral en la TC inicial el principal factor associat amb mortalitat amb un quocient de risc de 7.78 (IC 95% 2.47 - 24.5). L'ús de criteris d'indicació estrictes (ritme inicial desfibril·lable i low flow < 60 minuts) hauria augmentat la supervivència global fins al 45.5%, però haurien disminuït els pacients un 81.7%, excloent al 68.8% dels supervivents i al 90.9% dels donants d'òrgans. Conclusions: La implementació d'un programa d'ECPR en un hospital de tercer nivell en el nostre medi és viable i permet assolir bons resultats de supervivència amb bona situació neurològica. La presència de ritme elèctric desfibril·lable a l'entrada en ECMO és el principal factor relacionat amb supervivència i l'edema cerebral en la TC inicial és el principal factor de risc associat amb la mortalitat. Els criteris de selecció estrictes millorarien la supervivència del programa a expenses d'un menor nombre de casos i excloure a la majoria de supervivents i donants.