The Interpretation of Caribbean Paleogeography: Reply to Hedges
La hipòtesi de GMRlàndia (Iturralde-Vinent & MacPhee, 1999) especifica que una llengua de terra, capaç d'actuar com a via de dispersió per a organismes terrestres, va connectar les futures Antilles Majors amb la vorera del nord-oest de Sud Amèrica durant un període curt cap a la transició E...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2005vol012p175 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2005vol0/12p175.dir/MonografiesSHNB_2005vol012p175.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2005vol012p175 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Biogeography West Indies Paleogeography West Indies Geology, Structural West Indies Natural History |
| Sumario: | La hipòtesi de GMRlàndia (Iturralde-Vinent & MacPhee, 1999) especifica que una llengua de terra, capaç d'actuar com a via de dispersió per a organismes terrestres, va connectar les futures Antilles Majors amb la vorera del nord-oest de Sud Amèrica durant un període curt cap a la transició Eocè/Oligocè. Hedges (2001) ha criticat aquesta hipòtesi sota diferents prismes, i a aquest treball tractam de replicar algunes de les seves objeccions, tenint en compte l'evidència més recent que tenim sobre les següents tres qüestions: (1) Quant ha durat la presència dels ambients terrestres actuals de la conca del Carib? (2) Quines han estat les dates d'emergència més probables per a les illes que tenen aquests ambients? (3) Quin efecte tenen les corrents de superfície marines sobre la distribució dels objectes que suren a l'àrea del Carib? Primer, en contra del que diu Hedges, encara no hi ha evidència geològica per a donar suport a una continuïtat als ambients terrestres del Carib abans de fa 37 Ma. A llavors, la pretensió d'Hedges que com a mínim algunes entitats biòtiques haurien persistit in situ per períodes de més de 37 Ma (la data més primerenca suportada per tal evidència), com a minim a algunes de les illes actuals, encara no es pot mantenir sobre bases geològiques. Segon, l'esdeveniment d'importància decisiva en l'emergència de GMRlàndia no fou la baixada del nivell eustàtic de la mar, sinó l'aixecament d'lm arc insular tot seguint el final de la seva fase magmàtica. A llavors, notar, com Hedges fa, que l'emergència de GAARIàndia no va estar correlacionada amb una baixada identificable principal-encara que fos correcte- no és pertinent al problema plantejat. Ni ho són les incerteses de les datacions, tant de les baixades com de l' esdeveniment d'aixecament. Finalment, encara que el moviment de les corrents de superfície marines està afectat per la força de Coriolis, el vent és molt més important per al moviment dels objectes sobre la superfície. Experiments reals revelen que aquests moviments són significativament caòtics, cosa que condueix a que el transport passiu virtualment mai esdevindrà en línia recta. Com a resultat, encara que els objectes transportats pels rius de Sud Amèrica eventualment poden embarrancar a les costes del Carib, els temps de trànsit són probablement llargs. Aquest fet, tal volta més que qualsevol altre, condueix a que les llargues estades a la mar siguin un mètode improbable de dispersió exitosa per a moltes castes d'organismes. Òbviament, les investigacions geològiques i paleontològiques no poden falsar escenaris històrics, però poden subministrar termini ad qu.em per precisament el tipus d'esdeveniments en que els biogeògrafs insulars haurien d'estar interessats, tals com quan apareixen per primera vegada a una àrea ambients desitjables per organismes terrestres, i quins organismes (representats per les seves restes) eren els primers en disposar de l'avantatge d'aquestes noves terres.La hipòtesi de GMRlàndia (Iturralde-Vinent & MacPhee, 1999) especifica que una llengua de terra, capaç d'actuar com a via de dispersió per a organismes terrestres, va connectar les futures Antilles Majors amb la vorera del nord-oest de Sud Amèrica durant un període curt cap a la transició Eocè/Oligocè. Hedges (2001) ha criticat aquesta hipòtesi sota diferents prismes, i a aquest treball tractam de replicar algunes de les seves objeccions, tenint en compte l'evidència més recent que tenim sobre les següents tres qüestions: (1) Quant ha durat la presència dels ambients terrestres actuals de la conca del Carib? (2) Quines han estat les dates d' emergència més probables per a les illes que tenen aquests ambients? (3) Quin efecte tenen les corrents de superfície marines sobre la distribució dels objectes que suren a l'àrea del Carib? Primer, en contra del que diu Hedges, encara no hi ha evidència geològica per a donar suport a una continuïtat als ambients terrestres del Carib abans de fa 37 Ma. A llavors, la pretensió d'Hedges que com a mínim algunes entitats biòtiques haurien persistit in situ per períodes de més de 37 Ma (la data més primerenca suportada per tal evidència), com a minim a algunes de les illes actuals, encara no es pot mantenir sobre bases geològiques. Segon, l'esdeveniment d'importància decisiva en l'emergència de GMRlàndia no fou la baixada del nivell eustàtic de la mar, sinó l'aixecament d'lm arc insular tot seguint el final de la seva fase magmàtica. A llavors, notar, com Hedges fa, que l'emergència de GAARIàndia no va estar correlacionada amb una baixada identificable principal-encara que fos correcte- no és pertinent al problema plantejat. Ni ho són les incerteses de les datacions, tant de les baixades com de l' esdeveniment d'aixecament. Finalment, encara que el moviment de les corrents de superfície marines està afectat per la força de Coriolis, el vent és molt més important per al moviment dels objectes sobre la superfície. Experiments reals revelen que aquests moviments són significativament caòtics, cosa que condueix a que el transport passiu virtualment mai esdevindrà en línia recta. Com a resultat, encara que els objectes transportats pels rius de Sud Amèrica eventualment poden embarrancar a les costes del Carib, els temps de trànsit són probablement llargs. Aquest fet, tal volta més que qualsevol altre, condueix a que les llargues estades a la mar siguin un mètode improbable de dispersió exitosa per a moltes castes d'organismes. Òbviament, les investigacions geològiques i paleontològiques no poden falsar escenaris històrics, però poden subministrar termini ad quem per precisament el tipus d'esdeveniments en que els biogeògrafs insulars haurien d'estar interessats, tals com quan apareixen per primera vegada a una àrea ambients desitjables per organismes terrestres, i quins organismes (representats per les seves restes) eren els primers en disposar de l'avantatge d'aquestes noves terres. |
|---|