Study of urine extracellular vesicles-derived protein biomarkers for the non-invasive monitoring of kidney-transplanted patients
El rebuig crònic en el trasplantament renal és la causa principal de fallada de l’empelt. Donat que la biòpsia renal (l’actual mètode diagnòstic considerat com a el ‘gold standard’) és invasiva, costosa, implica una alta subjectivitat i no és representativa de tot el ronyó, hi ha una necessitat clar...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671061 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671061 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Biomarcadors Biomarcadores Biomakers Trasplantament renal Trasplante renal Kidney transplantation Vesícules extracel·lulars Vesículas extracelulares Extracellular vesicles Ciències de la Salut 00 |
| Sumario: | El rebuig crònic en el trasplantament renal és la causa principal de fallada de l’empelt. Donat que la biòpsia renal (l’actual mètode diagnòstic considerat com a el ‘gold standard’) és invasiva, costosa, implica una alta subjectivitat i no és representativa de tot el ronyó, hi ha una necessitat clara de desenvolupar testos diagnòstics no invasius i rendibles. Per cobrir aquesta necessitat, en aquesta tesis ens vam proposar com a objectiu trobar biomarcadors proteics que es puguin utilitzar com a un mètode diagnòstic no invasiu d’alteracions renals en pacients trasplantats de ronyó. L’orina s’ha investigat extensament buscant biomarcadors de diverses alteracions renals en el context del trasplantament perquè proporciona una visió holística de tot el sistema urinari. A més, es pot mostrejar de manera no invasiva i repetidament. No obstant, els complexos constituents de l’orina poden dificultar la detecció de proteïnes menys abundants mitjançant tècniques de proteòmica. En aquest sentit, l’anàlisi de vesícules extracel·lulars (VE) presents en l’orina profereix una solució atractiva. Degut al fet que la composició de VE varia segons l’estat fisiològic i l’origen de la cèl·lula productora, les VE urinàries (uVE) són una font ideal de biomarcadors urinaris. La introducció de la tesis conté una breu història del ronyó i del trasplantament de ronyó que, malgrat que poden ser interesants pel lector, no és necessari per poder comprendre els resultats. La introducció ‘formal’ se centra en l’epidemiologia del trasplantament renal, els tipus de rebuig, els mètodes diagnòstics actuals i defineix els problemes a solucionar. Els resultats i discussió del projecte s’han dividit en tres parts basats en l’estructura d’articles publicats, amb algunes modificacions per acomodar-ho a l’estructura d’una tesi doctoral. L’estudi exposat en aquesta tesi segueix un sistema comú en la recerca de biomarcadors proteics, que consisteix en una fase de descobriment, una fase de verificació i una fase de validació. En cada fase, vam analitzar el proteoma de les uVE de pacients trasplantats de ronyó utilitzant espectrometria de masses (EM) o tècniques basades en anticossos. Els pacients van ser classificats en quatre grups segons l’alteració renal que patien, diagnosticada a partir de biòpsia renal i paràmetres clínics (sigles segons terminologia anglesa): funció renal normal (NKF), fibrosi intersticial i atròfia tubular (IFTA), toxicitat per inhibidors de la calcineurina (CNIT) i rebuig cel·lular agut (ACR). La primera part es focalitza en la CNIT, els mecanismes de la qual estan poc caracteritzats, així com també el seu diagnosis i tractament. Els resultats van mostrar que hi havia una major regulació de proteïnes relacionades amb processos epitelials, de uroplaquines i plaquines en les uVE de CNIT, el que suggereix la participació d’aquestes proteïnes en la CNIT específicament però no en el desenvolupament de lesions fibròtiques. A la segona part es descriuen altres proteïnes diferencialment expressades en mostres patològiques en comparació amb el grup NKF trobades en la fase de descobriment. Vam procedir amb una segona fase (fase de verificació) mitjançant proteòmica dirigida en una cohort de pacients més gran. Entre altres troballes, la vitronectina es va trobar més expressada en pacients amb un alt grau de fibrosi renal (definida segons paràmetres histològics de Banff), assenyalant el potencial d’aquesta proteïna com a biomarcadors de fibrosi renal. Finalment, a la tercera part, vam dur a terme un estudi pilot per demostrar la detecció de vitronectina segons el grau de fibrosi renal utilitzant un assaig d’ELISA. Amb aquest mètode, molt més rendible que l’EM, aconseguim apropar les troballes del projecte a la pràctica clínica. |
|---|