| Sumario: | La crisi econòmica que estan travessant les economies més avançades del món és en realitat l'expressió d'un canvi estructural profund i d'abast global del model productiu. En aquest context, la crisi dels mitjans de comunicació tradicionals s'ha d'entendre com una manifestació específica d'aquesta transformació, que té en les tecnologies de la informació i la comunicació el seu principal factor de canvi. Davant d'això, Catalunya hauria de començar a definir i a desenvolupar unes polítiques de comunicació que mirin a mitjà i llarg termini, i que busquin aprofitar les potencialitats del nou model comunicatiu sorgit de la digitalització; tot plegat, mentre es troba la manera d'influir sobre un sector mediàtic cada cop més deslocalitzat.
|
|---|
