Biomechanical function analysis of the lateral meniscotibial ligament and its comparison with the capsulodesis technique at the lateral meniscus level. Its application to lateral allogeneic meniscal transplant. Biomechanical study in cadaveric knees
Introducció El lligament meniscotibial lateral és una estructura fibrosa que uneix la cara lateral del menisc i el còndil tibial lateral. Hi ha pocs estudis sobre les seves propietats biomecàniques, però s'ha demostrat la seva rellevància per estabilitzar el genoll en extensió amb diferents ten...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/692782 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/692782 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Menisc Meniscus Menisco Lligament Ligament Ligamento Genoll Knee Rodilla Ciències de la Salut 617 |
| Sumario: | Introducció El lligament meniscotibial lateral és una estructura fibrosa que uneix la cara lateral del menisc i el còndil tibial lateral. Hi ha pocs estudis sobre les seves propietats biomecàniques, però s'ha demostrat la seva rellevància per estabilitzar el genoll en extensió amb diferents tensions. Tanmateix, també s'ha descrit com una estructura limitant en la mobilitat radial del menisc lateral. Actualment s'estan estudiant tècniques que permetin imitar la seva funció o una reconstrucció directa del lligament meniscotibial lateral per prevenir, limitar o tractar el fenomen de l'extrusió meniscal. Metodologia Es van analitzar 105 genolls sense lesió prèvia ni antecedents quirúrgics mitjançant ressonància magnètica. Es van identificar estructures perifèriques del cos del menisc lateral per determinar la ubicació, la mida i el gruix de tot el MTPFC. També es va estudiar la distància a altres "àrees clau" del compartiment lateral i es va comparar per sexe i edat. Es van incloure 14 pacients que havien patit una MAT lateral aïllada. El seguiment mitjà va ser de 7 anys. Els resultats es van avaluar amb les escales KOOS, Lysholm, Tegner, VAS, MCID i PASS. El grau d'extrusió meniscal i els canvis en el grau d'osteoartritis i l'alineació coronal. Es van avaluar els meniscs laterals de 22 genolls porcins. Aquests es van muntar en un aparell de prova per aplicar forces de reacció muscular i forces de reacció terrestre. El menisc es va avaluar a 30 ° i 60 ° de flexió del genoll mitjançant dos marcadors col·locats al lligament creuat posterior i al menisc lateral després d'aplicar una compressió axial de 200 N a l'articulació del genoll. Es van registrar mesures per a 5 condicions: el menisc lateral intacte, lesió del LMTL, lesió posterior del MFL, ús de la tècnica de capsulodèsi oberta i reconstrucció del LMTL i MFL amb la tècnica de centralització. Resultats El lligament meniscotibial lateral (LMTL) es va trobar en el 97,1% de les RM, el lligament popliteofibular (PFL) en el 93,3%, el lligament popliteomeniscal (PML) en el 90,4% i el lligament meniscofibular (MFL) en el 39%. Es va evidenciar una millora significativa per a totes les puntuacions al seguiment de 7 anys en comparació amb els valors preoperatoris. Aquesta millora es va mantenir constant des del primer fins al segon seguiment. Es va trobar una extrusió mitjana absoluta de 2,2 mm ± 1,6 i un percentatge d'extrusió del 28,0% ± 11,43, sense diferències significatives amb els valors obtinguts després de 2 anys de seguiment. Es va trobar una taxa de supervivència del 85,7% després de 6 anys de seguiment. La distància entre dos marcadors va ser més gran en el grup d'extrusió (lesió combinada de LMTL i MFL) que en el grup intacte o de reconstrucció (tècniques de capsulodèsi i centralització) (p = <0, 001 tots els casos). En els casos d'aplicació de càrrega, no es van observar diferències significatives entre el grup control (menisc intacte) i els grups sotmesos a tècniques de reconstrucció (p = >0,05). Tampoc hi va haver diferències en comparar els resultats obtinguts entre ambdues tècniques de reconstrucció. En tots els escenaris, la distància entre els dos marcadors va augmentar amb l'augment de l'angle de flexió del genoll. Conclusions Aquest conjunt d'estudis demostra la importància i funció del lligament meniscotibial lateral, descrivint la seva morfologia i prevalença en estudis de ressonància magnètica per distingir la seva lesió. Posteriorment, es va desenvolupar un estudi biomecànic porcí on es va observar i confirmar la seva contribució com a limitador de l'extrusió meniscal. A més, es va fer una comparació de dues tècniques de reconstrucció que simulen la seva funció i anatomia. Finalment, es va realitzar un estudi per avaluar el seguiment a mig termini del trasplantament al·logènic |
|---|