Fèrula relative motion en el tractament de lesions del múscul lumbrical en l'escalada
INTRODUCCIÓ. Malgrat que la lesió del múscul lumbrical és cada cop més prevalent en l'escalada, fins l'actualitat ha estat poc estudiada. La ruptura ocorre quan l'escalador adopta gestos asimètrics, com els bidits o tridits, provocant el mecanisme de la quadriga. Un cisallament actua...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691649 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691649 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cuadriga Quadriga Lumbrical Flexor digitorum profundus Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ. Malgrat que la lesió del múscul lumbrical és cada cop més prevalent en l'escalada, fins l'actualitat ha estat poc estudiada. La ruptura ocorre quan l'escalador adopta gestos asimètrics, com els bidits o tridits, provocant el mecanisme de la quadriga. Un cisallament actua entre els orígens bipenniformes en els tendons del flexor digitorum profundus (FDP). El test d'estrès confirma el diagnòstic quan apareix dolor al palmell. L'ús d'un embenatge en sindactília ha estat utilitzat en el tractament. Seguint els principis de la mobilització precoç i la curació guiada pel dolor, les fèrules relative motion podrien ser efectives, com han demostrat ser-ho en altres patologies similars de la mà. OBJECTIU. Aquest estudi va analitzar l'eficàcia de la fèrula relative motion en el tractament de la lesió del quart lumbrical i va aprofundir en l'estudi del patomecanisme. MATERIAL I MÈTODES. Es va realitzar un estudi prospectiu amb 50 escaladors amb una lesió del quart lumbrical. Van seguir un protocol amb una fèrula relative motion d'extensió del 5è dit. Es van avaluar els símptomes durant el test d'estrès, mitjançant dinamometria i goniometria. El grau de discapacitat va ser calculat mitjançant el qüestionari Quick DASH. Un segon estudi amb 20 espècimens va analitzar els efectes de la càrrega durant el mecanisme de lesió en un model cadavèric. Es van mesurar el lliscament proximal del tendó FDP i la flexió de l'articulació metacarpofalàngica del 5è dit. També es van estudiar els efectes de la fèrula durant el mecanisme i després de la ruptura. El valor de significança estadística (p-valor<0,05) va ser calculat mitjançant t test o U Mann Whitney test. RESULTATS. Amb la fèrula, el dolor va desaparèixer immediatament en tots els individus. Després de 6 setmanes, es van registrar millores en el test d'estrès i va disminuir el grau de discapacitat. Tots els subjectes, asimptomàtics, van deixar d'utilitzar la fèrula i se'ls va aconsellar utilitzar durant l'escalada un embenatge en relative motion, per prevenir recaigudes. En el model cadavèric, la ruptura es va produir en tots els espècimens. Es va observar la desinserció de l'origen lumbrical respecte el tendó del 4t FDP, així com canvis en el FDP al terç distal de l'avantbraç. Després de la ruptura, sota una càrrega de 200g, era possible un major lliscament aïllat del tendó del 5è FDP, mentre que amb la fèrula relative motion o un embenatge en sindactília el lliscament permès era menor. La significança estadística va mostrar diferències significatives entre grups (p valor= 0.0001) DISCUSSIÓ. Estudis previs havien mostrat resultats satisfactoris amb un embenatge en sindactília pel tractament d'aquestes lesions. La fèrula relative motion va mostrar ser efectiva també, provocant millores immediates en els símptomes i la funció de la mà en els pacients. En el model cadavèric, tant la fèrula com l'embenatge evitaven el mecanisme de lesió, però només la fèrula relative motion permetia cert efecte quadriga. La fèrula promouria el procés de curació, a la vegada que permetria una mobilització precoç i evitaria una formació excessiva de teixit fibrós. Comprendre la biomecànica del FDP és important en l'estudi de les lesions del lumbrical. El mecanisme de la quadriga pot comportar lesions dels lumbricals bipenniformes, però també del complex flexor profund a la mà i avantbraç. Altres síndromes dissociatives havien estat descrites, especialment en l'estudi de la mà dels músics. CONCLUSIÓ. La present proposta suposa un canvi de paradigma en l'estudi de les lesions del lumbrical, que haurien de ser considerades, en realitat, com una lesió del complex flexor profund. Les fèrules relative motion poden utilitzar-se en el tractament. |
|---|