Stultifera domus. Del manicomio a la institución doméstica total: vida cotidiana, familia y esquizofrenia
La desmanicomialització a Espanya va tornar a les persones amb trastorn mental greu (TMG) a casa amb les seves famílies, les principals encarregades de la cura en l'actual model d'atenció ambulatòria. Aquesta investigació presenta una comparativa entre l'antic model manicomial i custo...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673090 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673090 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Familia Trastorn Mental Greu Antropologia Mèdica Trastorno Mental Grave Family Severe Mental Disorder Medical Anthropology Arts i humanitats 3 30 572 616.89 |
| Sumario: | La desmanicomialització a Espanya va tornar a les persones amb trastorn mental greu (TMG) a casa amb les seves famílies, les principals encarregades de la cura en l'actual model d'atenció ambulatòria. Aquesta investigació presenta una comparativa entre l'antic model manicomial i custodial, i la vida quotidiana de les persones diagnosticades de TMG i les seves famílies cuidadores en l'actualitat, partint de la hipòtesi que hi ha una reproducció de lògiques de custòdia i manicomials en l'espai domèstic. L'objectiu era dilucidar quantes d'aquestes dinàmiques conservem, quins són i com funcionen. El treball de camp es va dur a terme amb persones diagnosticades, famílies cuidadores i professionals, en associacions i espais d'atenció a la salut mental pública de Catalunya. Els resultats mostren nombroses dinàmiques de custòdia, pròpies de les institucions totals en l'espai domèstic, que ens permet parlar d'una «institució domèstica total», amb diversos impactes: la sobrecàrrega de cures de les mares cuidadores i la pèrdua d'autonomia de les persones diagnosticades que es troben entre una identitat de «pacient total» i una «identitat liminal». La vida tutelada i normativitzada, la vigilància, el control, l'auto-reclusió, l'aïllament, l'absència o escassa inserció social, entre altres qüestions, reprodueixen les instàncies quotidianes dels antics manicomis. |
|---|