The Functional Utility of Language Features in Enhancing Clinical Management of Progressive Supranuclear Palsy and Parkinson's Disease
La malaltia de Parkinson (MP) i la paràlisi supranuclear progressiva (PSP) es caracteritzen per discapacitats motores i deteriorament cognitiu, sent les alteracions del llenguatge un component clínic significatiu dels efectes cognitius en ambdues. Les discapacitats lingüístiques han guanyat importàn...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693974 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693974 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | PSP Parkinson Llenguatge Language Lenguaje Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | La malaltia de Parkinson (MP) i la paràlisi supranuclear progressiva (PSP) es caracteritzen per discapacitats motores i deteriorament cognitiu, sent les alteracions del llenguatge un component clínic significatiu dels efectes cognitius en ambdues. Les discapacitats lingüístiques han guanyat importància en els perfils clínics d’aquestes malalties, ja que poden proporcionar informació sobre la progressió, ajudar en el diagnòstic i gestió clínica, i millorar la qualitat de vida dels pacients. Tot i que s’han aconseguit avenços en la comprensió dels aspectes cognitius, la manera en què les característiques del llenguatge poden aplicar-se per millorar l’atenció clínica requereix més investigació. Identificar maneres en què les característiques del llenguatge puguin millorar la cura dels pacients té importants implicacions clíniques. Els objectius d’aquest treball aborden algunes d’aquestes preguntes, amb el propòsit de contribuir amb avenços que millorin la comprensió de la utilitat del llenguatge en la gestió clínica de MP i PSP. Les discapacitats lingüístiques han estat integrades en els criteris diagnòstics de PSP com una característica clínica central per la Societat Internacional de Parkinson i Trastorns del Moviment. Tot i la seva importància clínica, encara existeix la necessitat d’investigacions exhaustives sobre les alteracions lingüístiques en PSP, especialment en com difereixen de les observades en MP. Atès que MP i PSP poden presentar característiques clíniques superposades, distingir entre aquests trastorns basant-se en el llenguatge podria millorar la precisió del diagnòstic i la planificació del tractament. Distingir subtipus de PSP basant-se en perfils lingüístics és un àmbit que requereix més recerca per millorar la precisió diagnòstica. El llenguatge també es veu afectat després de l’estimulació cerebral profunda del nucli subtalàmic (STN-DBS) en MP. STN-DBS millora significativament els símptomes motors, però els seus efectes sobre les funcions cognitives, especialment el llenguatge, no es comprenen completament. Les disminucions en la fluïdesa verbal són comunes després de l’estimulació cerebral profunda, la qual cosa s’ha relacionat amb una menor qualitat de vida en la comunicació. Característiques del llenguatge com la fluïdesa verbal poden proporcionar valuosos coneixements sobre els efectes de STN-DBS i donar suport a la gestió clínica en pacients amb MP operats amb STN-DBS. Un component específic dels canvis en el llenguatge observats en MP després de STN-DBS és la freqüència d’estimulació i el seu efecte sobre la fluïdesa verbal. No obstant això, la influència d’aquesta freqüència en la fluïdesa continua sent poc compresa. Entendre aquests efectes és important, ja que poden contribuir a millorar la comunicació i qualitat de vida en pacients amb MP. En aquest treball mostrem com les avaluacions del llenguatge són eines efectives per distingir entre PSP i MP, proporcionant un perfil lingüístic integral que destaca els dèficits específics del llenguatge associats amb cada malaltia i identifica les característiques lingüístiques més discriminatòries. Tot i que les característiques del llenguatge permeten discriminar entre MP i PSP, també mostrem que tenen una utilitat més limitada per diferenciar fenotips de PSP. A més, demostrem que l’estimulació d’alta freqüència és més perjudicial per a la fluïdesa verbal que la de baixa freqüència i identifiquem quins dominis específics de fluïdesa es veuen més afectats. Finalment, revelem que els canvis en la fluïdesa verbal després de STN-DBS poden no ser causats únicament per la freqüència d’estimulació, cosa que indica la contribució d’altres factors. En resum, aquesta tesi explora com les característiques del llenguatge poden aplicar-se per millorar la gestió clínica de MP i PSP. El nostre objectiu és aportar coneixements que ajudin en el diagnòstic diferencial, refinin els mètodes clínics i, en última instància, millorin els resultats dels pacients. |
|---|