El voladís de la Casa de la Universitat de la Ciutat de Mallorca
La darrera restauració del voladís de l'Ajuntament de Palma recuperà en gran part el valor artístic i simbòlic que aquest havia perdut després d'anys de degradació. L'esmentat element segueix jugant avui un paper rellevant en l'escenografia que desplega la façana de l'edific...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:286767 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/286767 https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/locus.474 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Escultura Ajuntament de Palma Barroc Palma de Mallorca Segle XVII Sculpture Palma Town Hall Baroque 17th century Ayuntamiento de Palma Barroco Siglo XVII |
| Sumario: | La darrera restauració del voladís de l'Ajuntament de Palma recuperà en gran part el valor artístic i simbòlic que aquest havia perdut després d'anys de degradació. L'esmentat element segueix jugant avui un paper rellevant en l'escenografia que desplega la façana de l'edifici consistorial en presidir la plaça de Cort, un nucli fonamental de la vida ciutadana de Palma. La present investigació pretén aclarir, a partir de fonts documentals inèdites, algunes circumstàncies que envoltaren la realització de l'esmentat ràfec i que en possibilitaren l'originalitat respecte als de la resta de casals ciutadans. Malgrat la pèrdua de la majoria de fonts directes sobre la fabricació de l'obra, l'estudi estableix un possible precedent desaparegut que n'explica la inspiració forana. També la relaciona amb altres treballs de fusta de l'edifici i evidencia que formà part d'un projecte unitari. Finalment, aporta novetats significatives sobre el seu autor, Gabriel Torres, que en permeten contextualitzar la intervenció i demostren fins a quin punt arribà la preeminència dels escultors sobre els fusters durant la segona meitat del segle XVII. Per acabar, s'hi fa una evolució històrica i una valoració de l'obra. |
|---|