La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: La primera fira de pessebres documentada (1786 – 2012)
[cat] La Fira de Santa Llúcia de Barcelona, dedicada a figures de pessebre, casetes i altres objectes destinats a les festes de Nadal, està documentada des de 1786, pel Baró de Maldà, tot i que en aquell moment ja era una celebració molt popular. Per satisfer els objectius proposats s’ha plantejat u...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/116602 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/116602 http://hdl.handle.net/10803/430847 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pessebres Fires Mercats Barcelona (Catalunya) Parentiu Crèches (Nativity scenes) Fairs Markets Barcelona (Catalonia) Llúcia, santa, ca. 283-ca. 304 Kinship |
| Sumario: | [cat] La Fira de Santa Llúcia de Barcelona, dedicada a figures de pessebre, casetes i altres objectes destinats a les festes de Nadal, està documentada des de 1786, pel Baró de Maldà, tot i que en aquell moment ja era una celebració molt popular. Per satisfer els objectius proposats s’ha plantejat una metodologia etnohistòrica i s’ha tractat l’estudi de la festa, el parentiu, la transmissió hereditària, la xarxa de relacions socials i la relació dels poders municipals amb el grup de firaires, o l’antropologia de l’espai. Les principals fonts de consulta documental són les fonts primàries, tant històriques (testimonis de l’època, notes de premsa, fotografies o gravats), com administratives (normatives, permisos, llistats i ordenances). Conjuntament amb les entrevistes i l’observació etnogràfica s’ha pretès l’elaboració d’un treball qualitatiu, sense renunciar a estudis quantitatius quan ho requereixi el tractament de les fonts. S’estudien els precedents existents a la ciutat amb una llarga tradició. A continuació s’estudia l’evolució d’aquestes fires a través de l’anàlisi de les fonts i es relaciona el funcionament d’aquestes fires amb l’evolució del pessebrisme a la ciutat, des d’un punt de vista popular i social. Es remarca el lligam amb el naixement de la primera associació de pessebristes, el 1863, i les diferències entre aquesta i la seva successora de l’any 1921. També s’estudien les diferents tendències en el pessebrisme i com influeixen en els artesans de les fires. Es veu com el pessebrisme popular queda marginat enfront un naixent pessebrisme pseudo erudit i com es produeix una escissió entre aquests dos mons. S’estableix el que es coneix com a “Batalla del pessebre”. El resultat de la Guerra Civil serà determinant en el desenvolupament futur i aquestes dues tendències s’enfrontaran dialècticament en diaris i bibliografia. Un debat que ha tingut conseqüències que encara s’arrosseguen. L’any 1932 totes aquelles fires s’unifiquen en una: la fira de Santa Llúcia, per afrontar els nous reptes. La Guerra Civil no és només un parèntesi, sinó la interrupció d’una tendència per capgirar-la. La fira que reneix l’any 1939 és hereva de la republicana però amb uns condicionants socials i econòmics totalment nous. La intervenció directa de la corporació municipal en el desenvolupament del pessebrisme a la ciutat, ocasionarà un esclat de popularitat entre els anys quaranta i setanta del segle XX. Durant aquest període, la fira haurà de superar nous reptes, com la massificació, l’ecologisme o la incorporació d’un nou tipus de firaire. També les transformacions urbanístiques afectaran directament a la fira. Tota aquesta anàlisi històrica és fonamental per entendre la fira actual. La Fira de Santa Llúcia és una fira especialitzada, estructurada actualment en tres sectors. Primerament, les figures i complements de pessebre, anomenat sector de les figures. Un segon sector anomenat de verd, ven plantes, arbres, ornaments i complements festius de Nadal per a la llar. Finalment, un darrer sector que s’ha afegit modernament és el de l’artesania, anomenada sector dels hippies. Aquesta divisió per sectors de la fira no és casual i respon al seu bagatge històric, però no s’adequa a la realitat. S’explica l’emplaçament actual i la distribució, fruit dels canvis d’ubicació previs, d’actuacions urbanístiques i de les noves normatives. Així com els desajustos que provoquen aquests canvis. Es defineix el paper actual de les parades i els rols que desenvolupa i la tipologia de firaires; els sistemes de treball, les estratègies familiars per a la conciliació laboral, com s’organitzen l’espai de treball i el temps; la dedicació parcial o exclusiva com a motivació econòmica; el pes de la tradició familiar i la continuïtat generacional; les relacions entre firaires. Es parla dels òrgans de govern de la fira: l’Associació Fira de Santa Llúcia i l’Ajuntament, les relacions entre ells i entra cadascun d’ells i els firaires. Es pregunta sobre els trets característics de la fira, com veuen el futur de la fira els propis firaires i com ho relacionen al seu propi futur. Es veu com hi ha una contradicció entre les normatives municipals i l’especifitat de la fira de Santa Llúcia, com malgrat haver de posar contínuament a concurs públic un espai municipal que cap persona a títol individual pot retenir d’un any per altre, la realitat és que la titularitat de les parades passa de pares a fills, d’una generació a l’altre. Però també es veu com aquests traspàs de la titularitat no va acompanyat d’un traspàs de coneixements, i l’arquetipus de firaire que és artesà, treballa a casa seva i les vendes d’un mes serveixen per complementar una economia migrada, es perd per una tipologia més pragmàtica que es dedica a revendre productes ja no sempre artesanals. Aquest canvi unit al fet que no s’han instaurat mesures o criteris per fer de la Fira de Santa Llúcia una fira amb una personalitat pròpia, marcaran el futur. |
|---|