La crítica de Barragán hacia la publicidad de la vida moderna y su visión sobre la espiritualidad del arte encarnada en su obra arquitectónica: 1940-1980
L'arquitectura que Luis Barragán va desenvolupar a partir de la dècada dels anys cinquanta és de les manifestacions arquitectòniques més fidels cap a aquells indicis que van marcar una tendència que qüestionava els postulats ortodoxos de l'Arquitectura de l'Estil Internacional a Mèxic...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/357781 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/357781 https://dx.doi.org/10.5821/ace.16.47.9501 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Barragán, Luis, 1902-1988 Architects -- Mexico Existencialismo Angustia Arquitectura moderna mexicana Existentialism Angst Mexican modern architecture Existencialisme Angoixa Barragán, Luis, 1902-1988 Arquitectes -- Mèxic Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Arquitectes |
| Sumario: | L'arquitectura que Luis Barragán va desenvolupar a partir de la dècada dels anys cinquanta és de les manifestacions arquitectòniques més fidels cap a aquells indicis que van marcar una tendència que qüestionava els postulats ortodoxos de l'Arquitectura de l'Estil Internacional a Mèxic. El següent article revela alguns dels postulats teòrics-filosòfics des d'on Barragán criticava els temps moderns i els preceptes ètics-estètics que van impactar en les seves decisions projectuals en aquell moment. La investigació duta a terme a l'arxiu de La Fundació d'Arquitectura Tapatía Luis Barragán va abordar, en una primera instància, la biblioteca de l'arquitecte a partir d'una anàlisi descriptiva de les col·leccions de llibres i revistes. Aquesta anàlisi va permetre triar quatre llibres els autors dels quals van ser freqüentats per Barragán en múltiples ocasions. Posteriorment es van revisar les transcripcions de les entrevistes fetes a l'arquitecte mexicà entre el 1939 i el 1976. En analitzar els continguts d'aquestes fonts, vam adonar una relació propera entre la publicitat de la vida moderna –concepte que l'arquitecte mexicà va reprendre del filòsof espanyol José Gaos a les seves entrevistes- i les múltiples nocions teòriques-filosòfiques que Barragán llegia al voltant de la preponderància de la vida pública sobre la privada i l'angoixa. Addicionalment, els continguts d'aquests autors coincidien en el paper de l'espiritualitat de l'art i la pertinença en aquell moment històric. L'article fa una exposició d'aquests continguts per finalment deduir conclusions que tracen les possibles rutes biogràfiques i intel·lectuals que es van concretar en certes qualitats espacials pròpies de l'arquitectura que Barragán va desenvolupar en aquell moment. |
|---|