Taxonomy, biochronology, and paleobiology of late Aragonian and early Vallesian suines and tetraconodontines (Artiodactyla: Suidae) from the Vallès-Penedès Basin
La conca del Vallès-Penedès (NE península Ibèrica) ha lliurat un ric registre de vertebrats miocnes en què els suids són comuns però han estat poc estudiats. Juntament amb controvèrsies taxonòmiques, això n'ha dificultat la comprensió de les implicacions biocronològiques i paleoambientals. Aque...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691089 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691089 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Suids Suidos Miocè Miocene Mioceno Taxonomia Taxonomy Taxonomía Ciències Experimentals 56 |
| Sumario: | La conca del Vallès-Penedès (NE península Ibèrica) ha lliurat un ric registre de vertebrats miocnes en què els suids són comuns però han estat poc estudiats. Juntament amb controvèrsies taxonòmiques, això n'ha dificultat la comprensió de les implicacions biocronològiques i paleoambientals. Aquesta tesi doctoral se centra en material dentognàtic publicat i inèdit de suids de tres jaciments del Vallès-Penedès: Ca l'Almirall (CAL; Aragonià superior, ~14.0-13.5 Ma; MN6) i Castell de Barberà (CB) i Creu de Conill 20 (CCN20; Vallesià més inicial, (~11.2 Ma; MN9). L'objectiu és triple: (1) identificar els suids suins i tetraconodontins d'aquestes localitats i, a partir de les seves dietes, interpretar les diferències paleoambientals prèviament inferides entre CB i CCN20; (2) millorar el coneixement d'algunes de les espècies descrites per resoldre alguns debats taxonòmics actuals; (3) realitzar inferències paleodietàries a partir de la topografia dental per algunes de les espècies enregistrades i així refinar les inferències paleoambientals per CB i CCN20. El material estudiat inclou 354 dents aïllades, fragments dentognàtics, o sèries dentals. La mida i les proporcions de les dents estudiades es compararen mitjançant gràfics bivariants i anàlisis de components principals utilitzant dades publicades, mentre que s'utilitzà anàlisi canònica per classificar espècimens en grups de dieta a partir de variables topogràfiques. La tesi és un compendi de publicacions (dos articles publicats i dos manuscrits inèdits), incloent-hi: (a) una redescripció de les restes de suids de CAL; (b) una descripció de les restes inèdites de suids de CCN20; (c) una descripció de les restes de suins i tetraconodontins publicades i inèdites de CB; (d) una anàlisi de topografia dental de material de CB i CCN20. Quant a l'alfa-taxonomia i la sistemàtica, el material s'atribueix als tetraconodontins Versoporcus steinheimensis (CAL i CB) i Parachleuastochoerus valentini (CCN20 i CB) i al suí Propotamochoerus palaeochoerus (CCN20 i CB). El material de CCN20 i CB confirma la presència de Pa. valentini al Vallesià més inicial i dóna suport a la seva distinció respecte de Conohyus simorrensis, malgrat que la seva inclusió en Conohyus no es pot descartar completament. Es clarifica la composició de l'hipodigma de Pa. valentini, incloent-hi la major part del material prèviament atribuït a Conohyus doati i el material tipus de Conohyus ebroensis. Es dóna suport provisionalment a la distinció de Versoporcus però Versoporcus grivensis es considera un sinònim posterior de Versoporcus steinheimensis a partir del material de CB. El material de suins de CCN20 i CB encaixa bé amb les restes prèviament descrites de P. palaeochoerus excepte per la mida lleugerament superior, que no és taxonòmicament rellevant. Des d'un punt de vista biocronològic, l'abundància de P. palaeochoerus en el Vallesià més inicial i la seva absència en l'Aragonià superior corrobora que aquesta espècie es dispersà aproximadament al mateix temps que els hipparioninis, essent per tant un marcador biocronològic del Vallesià. Des d'una perspectiva paleoecològica i paleoambiental, les diferències en les associacions de suids entre CB i CCN20 donen suport a les inferències prèvies, basades en la resta de fauna, segons les quals CB enregistra un ambient més humit i de bosc més dens-en consonància amb la coexistència de primats hominoïdeus i pliopitecoïdeus. Això també concorda amb les inferències paleodietàries basades en topografia dental, que classifiquen els suids de CB i CCN20 com espècies d'alimentació mixta, excepte P. palaeochoerus de CCN20, que mostra una major similitud amb els omnívors. |
|---|