El finançament de l’educació a les Illes Balears
[cat] L‘objectiu d’aquest capítol és analitzar el finançament de l’educació a Espanya i, més en concret, a les Illes Balears. L’estudi analitza els efectes de la crisi sobre el finançament de l’educació, tant de la universitària com de la no universitària. Les principals conclusion...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEducacio:Anuari_educacio_2014p172 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEducacio/index/assoc/Anuari_e/ducacio_/2014p172.dir/Anuari_educacio_2014p172.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEducacio/document/Anuari_educacio_2014p172 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Education Finance -- Spain -- Balearic Islands Education |
| Sumario: | [cat] L‘objectiu d’aquest capítol és analitzar el finançament de l’educació a Espanya i, més en concret, a les Illes Balears. L’estudi analitza els efectes de la crisi sobre el finançament de l’educació, tant de la universitària com de la no universitària. Les principals conclusions que se n’extreuen són les següents: Espanya dedica un esforç inferior a l’educació que els seus veïns europeus. Al seu torn, les Illes Balears, tot i dedicar un percentatge de despesa pública a l’educació (20%) semblant a la mitjana estatal, l’esforç en termes de la producció és sensiblement inferior a aquesta mateixa mitjana (3%, enfront del 4,5 % estatal). Òbviament això repercuteix en una despesa més baixa per estudiant, malgrat que les Illes Balears siguin una de les regions amb un índex de fracàs i abandonament escolar més elevats d’Espanya. Tot això s’ha vist agreujat per la crisi en la qual ens trobem immersos, que ha fet que es reduís la despesa pública en educació, tant per a l’ensenyament universitari com el no universitari. Finalment, el capítol es tanca examinant alternatives al model de finançament actual i que s’apliquen en altres països. |
|---|