Inflamació i aterosclerosi
L'aterosclerosi, és una malaltia inflamatòria. S'ha demostrat que una inflamació crònica, tal com la malaltia periodontal, el lupus eritomatòs, l'artritis reumatoide o la bronquitis crònica contribueixen a una major mortalitat i morbiditat per malaltia cardiovascular. Malgrat aquests...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2006 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/8655 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0901106-140149 http://hdl.handle.net/10803/8655 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | colesterol aterosclerosi apolipoproteïna E inflamació 61 616.1 |
| Sumario: | L'aterosclerosi, és una malaltia inflamatòria. S'ha demostrat que una inflamació crònica, tal com la malaltia periodontal, el lupus eritomatòs, l'artritis reumatoide o la bronquitis crònica contribueixen a una major mortalitat i morbiditat per malaltia cardiovascular. Malgrat aquests coneixements no es disposa de cap dada que demostri els efectes a llarg termini d'un procés inflamatori crònic així com quin paper podrien tindre determinats agents antiinflamatoris en el desenvolupament i progressió de l'aterosclerosi. Diversos estudis suggereixen que l'ús de determinats fàrmacs antiinflamatoris podria constituïr una eina eficaç per al tractament de l'aterosclerosi. <br/>De fet, els resultats d'estudis previs han demostrat la utilitat de l'aspirina com a antiagregant plaquetari en l'infart de miocardi i en l'angina de pit. En pacients amb aquests problemes, l'aspirina disminueix la incidència d'episodis isquèmics i la mortalitat. Aquests efectes beneficiosos s'observen amb dosis baixes d'aspirina i resultant en una disminució en la quantitat de tromboxà produït a nivell de les plaquetes i per tant, inhibint l'agregació plaquetària. Tanmateix, dosis elevades d'àcid acetilsalicílic inhibeixen l'activitat de la COX-1 i de la COX-2 i per tant, s'inhibeix també la síntesi de les prostaglandines i prostaciclina, molècules amb una elevada activitat proinflamatòria. <br/>Estudis previs han demostrat que l'administració d'altes dosis d'aspirina tenen un efecte beneficiós en l'aterogènesi a curt termini en el ratolí deficient en apo E. Malgrat aquests resultats, no hi ha cap dada que evidencii els efectes de l'administració d'altes dosis d'aspirina en el ratolí deficient en apo E a llarg termini. <br/>Els resultats que s'exposen en aquesta tesi doctoral demostren que l'administració d'altes dosis d'aspirina no té cap efecte significatiu a llarg termini sobre l'aterogènesi en el ratolí deficient en apolipoproteïna E. D'altra banda s'observa que la mida de les lesions ateroscleròtiques avaluades en el sinus aòrtic d'aquests animals està significativament correlacionada amb les concentracions plasmàtiques de colesterol, suggerint que l'administració continuada d'aspirina facilita l'aterogènesi. Nosaltres suggerim que aquest efecte observat no és degut a l'administració de l'apirina 'per se', sinó que podria ser degut a la presència d'un o varis factors presents en el nostre model que no controlem i que ens està afectant els nostres resultats. Per tant, hem de concloure que el nostre model no està lliure d'artefactes i proposem que la dieta amb la que els ratolins s'han alimentat (una dieta hipercalòrica) podria constituïr un factor que complica la intepretació dels resultats obtinguts en aquest model animal. En l'estudi 2 d'aquesta tesi doctoral hem demostrat que els ratolins apo E-deficients alimentats amb una dieta amb un alt contingut en greix i colesterol desenvolupen alteracions hepàtiques greus que consisteixen en el cúmul de greix, proliferació de macròfags i la presència de cèl·lules inflamatòries. A més, hem observat l'existència d'una relació cronològica i quantitativa entre la mida de les lesions ateroscleròtiques i el grau d'alteració del teixit hepàtic. Aquests resultats semblen indicar que el colesterol de la dieta pot produïr lesions significatives en el fetge d'aquests animals, dificultant-nos així la interpretació dels resultats obtinguts en aquest model animal. Els nostres resultats suggereixen que els ratolins apo E-deficients poden constituir un bon model animal per a l'estudi de l' esteatohepatitis no alcohòlica.<br/>Finalment, hem trobat que l'administració repetida de turpentina, produeix una resposta inflamatoria molt similar a determinats processos infamatoris crònics, i sembla ser que no està afectada per l'administració d'aspirina. Els ratolins tractats amb turpentina van presentar una disminució significativa de les concentracions plasmàtiques de colesterol, del tamany de les lesions aterosleròtiques així com de l'expressió hepàtica del gen multiple- drug resistance (mdr1b) en relació amb els ratolins control. Nosaltres suggerim que mdr1b pot jugar un paper important en la regulació de les concentracions plasmàtiques de colesterol i/o en la progressió de l'aterosclerosi. |
|---|