Alteracions electrocardiogràfiques i predicció de malaltia cardiovascular. Estudi en població mediterrània de mitjà i alt risc (Predimed)
[cat] La malaltia cardiovascular (MCV) continua essent la primera causa de mortalitat en els països desenvolupats. D‘aquesta manera, la identificació dels factors de risc cardiovasculars (FRCV) i el càlcul del risc d‘esdeveniments cardiovasculars (ECV) són una eina de demostrada efectivitat per a la...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674745 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/674745 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Risc cardiovascular Alteracions electrocardiogràfiques Predimed Malalties cardiovasculars 61 616.1 |
| Sumario: | [cat] La malaltia cardiovascular (MCV) continua essent la primera causa de mortalitat en els països desenvolupats. D‘aquesta manera, la identificació dels factors de risc cardiovasculars (FRCV) i el càlcul del risc d‘esdeveniments cardiovasculars (ECV) són una eina de demostrada efectivitat per a la prevenció primària. L‘aportació de les alteracions de l‘electrocardiograma (ECG) a aquest procés preventiu de detecció d‘individus amb risc de patir ECV és tema d‘estudi i debat, no existint dades en població mediterrània. L‘objectiu primari d‘aquesta tesi doctoral es basa en analitzar l‘associació entre les alteracions majors i menors de l‘ECG en individus amb risc CV mitjà alt i l‘aparició d‘ECV i, determinar si aquesta associació és independent dels FRCV clàssics i la seva contribució a la predicció del risc. Per donar resposta a aquest objectiu primari, els objectius secundaris de la tesis s‘han basat en analitzar si les alteracions de l‘ECG milloren la predicció del risc CV i analitzar aquesta associació en els subgrups d‘homes, dones i individus amb risc CV moderat. Per dur a terme aquesta tesi, els participants es varen seguir durant 9,11 anys. Es varen agafar 1752 participants e l‘estudi PREDIMED, d‘entre 55 i 80 anys amb risc CV mitjà-alt, sense ECV previs i amb ECG inicial. Les alteracions de l‘ECG es basaren en la codificació de Minnesota, incorporant algunes alteracions associades amb la MCV, classificant-les en menors i majors. La variable dependent va ser els ECV (infart agut de miocardi, accident cerebrovascular, mort de causa CV i mort de qualsevol causa). Els principals resultats derivats d'aquesta tesi doctoral van mostrar que les alteracions menors a l‘ECG s‘associen a l‘aparició ECV, encara que deixa de ser estadísticament significativa ajustant per SCORE/SCOREop. Les alteracions majors ajustades per grups d‘aleatorització basal i risc CV, s‘associen amb els ECV de forma estadísticament significativa. En homes, existeix associació entre les alteracions majors i els ECV i individualment per l‘allargament del QTc i el bloqueig auriculoventricular avançat. En dones, existeix associació entre les alteracions majors i els ECV, entre elles el descens patològic de l‘ST i fibril•lació auricular. En individus de risc moderat, les alteracions majors s‘associen amb ECV. Les alteracions majors discriminen la presentació d‘ECV en el conjunt de la mostra, en homes i en dones. La capacitat de discriminació amb AUC al afegir les alteracions majors passa d‘un AUC de 0,677 a un AUC de 0,694 i no és estadísticament significativa. Pel Net reclassification index (NRI) i Integrated Discrimination Improvement (IDI), la modesta millora de la discriminació sí és estadísticament significativa en el conjunt de la mostra i en homes. En conclusió, les alteracions menors de l‘ECG s‘associen amb la presentació d‘ECV, però no son un factor de risc independent. D‘altra banda, les alteracions majors sí són un factor de risc independent. Les següents alteracions majors s‘associen estadísticament amb la presentació d‘ECV: descens patològic de l‘ST, criteris d‘hipertròfia de ventricles esquerra, bloqueig auriculoventricular avançat, allargament de QTc i fibril•lació auricular. Les alteracions majors milloren de forma discreta la capacitat predictiva de la funció SCORE/SCOREop. En homes, les alteracions majors, específicament els criteris d‘hipertròfia de ventricle esquerra, QTc allargat i bloqueig auriculoventricular avançat, s‘associen amb els ECV i la discriminació és major. En dones les alteracions majors, el descens patològic de l‘ST, el bloqueig de branca esquerra i la fibril•lació auricular s‘associen i la discriminació és menor En individus de risc moderat les alteracions majors s‘associen, específicament el bloqueig AV avançat, el QTc i el QRS > 110 mseg, però no milloren la capacitat predictiva del risc CV. |
|---|