Els camins-barrancs de la Plana de Castelló: l’ús dels llits dels barrancs com a elements de la xarxa viària històrica
La utilització de les zones més favorables per al pas i la circulació al llarg de la geografia ha sigut una constant durant la història. Des de temps passats, els llocs amb major facilitat d’accés són emprats per a una connexió entre dos espais i per al desplaçament de persones, mercaderies o idees....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2072/537924 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/2072/537924 https://doi.org/10.7203/CGUV.112.28580 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Plana, La (Comunitat Valenciana) -- Arqueologia del paisatge Castellò de la Plana (País Valencià) -- Arqueologia del paisatge Carreteres romanes -- Castellò de la Plana (País Valencià) 90 |
| Sumario: | La utilització de les zones més favorables per al pas i la circulació al llarg de la geografia ha sigut una constant durant la història. Des de temps passats, els llocs amb major facilitat d’accés són emprats per a una connexió entre dos espais i per al desplaçament de persones, mercaderies o idees. Ports de muntanya o colls, valls i guals naturals en els rius són els llocs per excel·lència per al pas entre diferents espais geogràfics. Aquest fet ha sigut aprofitat en diferents èpoques per a construir-hi els camins i carreteres, sent el motiu principal per a fer una via o descartar el seu traçat fins no fa tantes dècades. En el present cas i, en les següents pàgines, ens centrarem en la utilització dels barrancs de la Plana de Castelló com a camins històrics i la seua inserció dins de xarxes viàries més grans. Aquests llits secs han condicionat aquestes xarxes, però també a l’inrevés, a través d’un procés d’antropització dels recursos hídrics. |
|---|