Alternative components of the cellular immunity to SARS-CoV-2 and HIV infection
Dues infeccions virals, causades pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) i el coronavirus 2 causant de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2), són responsables de les dues pandèmies més grans que la humanitat ha viscut en els últims 50 anys, provocant més de 36 milions de morts asso...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2022 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | English |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:272899 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/272899 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Inmunitat cel·lular celular Inmunidad celular Cellular immunity VIH HIV Inmunitat innata Inmunidad innata Innate immunity Ciències Experimentals |
| Summary: | Dues infeccions virals, causades pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) i el coronavirus 2 causant de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2), són responsables de les dues pandèmies més grans que la humanitat ha viscut en els últims 50 anys, provocant més de 36 milions de morts associades al VIH i 6 milions associades al SARS-CoV-2. Tot i que la mortalitat del SIDA i de la COVID-19 s'ha reduït dràsticament gràcies a la teràpia antirretroviral combinada per al VIH i la vacunació contra el SARS-CoV-2, ambdós tractaments presenten limitacions. La teràpia antirretroviral contra el VIH requereix una adhesió al tractament de per vida i existeixen efectes secundaris del tractament. Per altre banda, noves variants de SARS-CoV-2 han posat en risc la immunitat de grup aconseguida mitjançant la vacunació. Addicionalment, les diferències socioeconòmiques entre diferents regions del món provoquen un accés desigual als tractaments. Per aquests motius, entendre els mecanismes que permeten el control natural de la infecció pot ser essencial per limitar la propagació d'aquestes infeccions i desenvolupar noves estratègies terapèutiques. La investigació en la resposta immune a les malalties infeccioses tradicionalment s'ha centrat en dos grans components de la immunitat viral, com el desenvolupament d'anticossos neutralitzants i la generació de limfòcits T citotòxics (CTL). Mentrestant, altres components de la immunitat cel·lular han estat menys explorats, incloent-hi i) les cèl·lules NK amb capacitats antivirals innates i ii) els limfòcits T que adquireixen respostes efectores més enllà dels CTL. En aquesta tesi, el nostre objectiu és aconseguir una millor comprensió dels mecanismes cel·lulars associats a un control natural de les infeccions per VIH i SARS-CoV-2 mitjançant la comparació d'individus amb un control natural de la infecció i individus en els quals la malaltia progresa. Els capítols I i II es centren en la regulació de les cèl·lules NK a través de l'eix HLA-E/NKG2X. Hem trobat patrons comuns a través d'aquesta senyalització en les infeccions per VIH i SARS-CoV-2, així com una expressió més alta de HLA-E, una pèrdua de la població de CD56bright circulant i una resposta efectora de les cèl·lules NK deficient en els pacients amb infeccions no controlades, que suggereix l'existència d'un mecanisme comú d'immunovigilància ineficaç associada a una pitjor evolució de la malaltia en ambdues infeccions. En els capítols III i IV hem utilitzat una nova aproximació per citometría de flux que ens ha permès identificar respostes efectores alternatives en limfòcits T CD4+ i CD8+. Més detalladament, en el Capítol III hem identificat respostes Th1, Th17 i Treg en limfòcits T CD4+ contra la proteïna N de Sars-CoV-2 que discrimina entre pacients amb una malaltia lleu o greu. Per altre banda, en el capítol IV trobem respostes més altes de limfòcits CD8+ Tfc-like en controladors de VIH que estan relacionades amb les respostes humorals i el control viral. En conclusió, aquest treball proporciona evidències sobre un paper important de les cèl·lules NKs i les funcions efectores alternatives dels limfòcits T en el control natural de les infeccions de VIH i SARS-CoV-2, Això podria beneficiar futures investigacions cap a noves immunoteràpies cel·lulars en aquestes i altres infeccions virals, incloent la recuperació de cèl·lules exhaustes i la generació de respostes de cèl·lules T específiques que poden portar a un millor pronòstic. |
|---|