Propietats psicomètriques de l’adaptació espanyola del psychopathy checklist: screening version (PCL:SV)
Pritchard, Kurt Schneider i Cleckley, entre d’altres, han anat definint al llarg dels darrers dos segles el constructe de la psicopatia, fins que a les últimes dècades de la segona meitat del segle XX Hare l’operativitza en un inventari de 20 ítems anomenat Psychopathy Checklist-Revised (PCL-R; 1991...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/666929 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/666929 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Psychopathy Psicopatía Psicopatia PCL:SV Propietats piscomètriques Propiedades psicométricas Psychometric properties Ciències de la Salut 616.9 |
| Sumario: | Pritchard, Kurt Schneider i Cleckley, entre d’altres, han anat definint al llarg dels darrers dos segles el constructe de la psicopatia, fins que a les últimes dècades de la segona meitat del segle XX Hare l’operativitza en un inventari de 20 ítems anomenat Psychopathy Checklist-Revised (PCL-R; 1991, 2003), que agrupa en dos Factors i després dividiria en quatre Facetes: “Interpersonal”, “Afectiva”, “d’Estil de vida” i “Antisocial”. Posteriorment i com a versió de garbellat (del PCL-R) és va dissenyar el Psychopathy Checklist: Screening Version (Hart, Cox i Hare, 1995) amb 12 ítems i un temps d’administració molt menor, apte per a entorns forenses i clínics. L’objectiu general d’aquesta Tesi va ser l’estudi de les propietats psicomètriques (fiabilitat i validesa) de l’adaptació espanyola del PCL:SV (Cuquerella i Torrubia, 1996) en mostres forenses (judicial, psiquiàtrica, penitenciària i d’agressors sexuals) del nostre medi cultural. Com a objectius específics es va estudiar: a) la fiabilitat de consistència interna; b) la fiabilitat entre avaluadors; c) l’error estàndard de mesura; d) la validesa estructural, mitjançant anàlisis factorials exploratòries i confirmatòries; e) la validesa concurrent, amb l’estudi de l’associació amb el PCL-R; f) la validesa convergent, amb instruments com les Karolinka Scales of Personality, Escales de Sensibilitat al Càstig i de Sensibilitat a la Recompensa, amb el Qüestionari de Psicopatia experimental i amb variables sociodemogràfiques, penitenciàries i delictives; i g) la validesa discriminat, amb mesures d’intel·ligència (Test de Matrius Progressives de Raven) i algunes variables sociodemogràfiques. La mostra fou de 394 participants voluntaris, agrupats en les quatre submostres esmentades. El resultats més importants foren: Pel que fa a la fiabilitat, la consistència interna fou força acceptable i la fiabilitat Inter-avaluadors superior, fins i tot, a la mitjana de resultats del Manual original (Hart et al, 1995). En relació a la validesa, i pel que fa específicament a la validesa estructural (estructura factorial), la solució que millor va explicar els resultats obtinguts a la nostra Mostra va ser la tetrafactorial (anàlisi factorials confirmatòries), si bé al Manual descrivia la solució bifactorial com la més parsimoniosa i amb millor bondat d’ajustament (Hart et al, 1995). Les dades de validesa convergent, aportaren correlacions en el sentit esperable, destacant, entre d’altres: a) que escales com Evitación de la monotonía i Agresión verbal es mostraren associades a major Puntuació Total PCL:SV); b) correlacions del Factor 2 negatives amb l’escala Socialización i positives amb Sensibilitat a la recompensa (SR); i c) correlacions positives del Factor 2 i la Puntuació Total amb el Qüestionari de Psicopatia experimental (QPe). Pel que fa a correlats sociodemogràfics, delictius i penitenciàris (submostra Penitenciària) destacaríem l’associació entre la Puntuació total (PCL:SV) i tipologies delictives relacionades amb “trencament de condemna” i “lesions”, o amb variables criminològiques com Precocitat en la primera detenció, Edat del primer ingrés a presó, Edat del primer judici, Nombre de regressions (de grau), Nombre de sancions greus o Nombre de trencaments de condemna. Ratifiquem doncs, la similitud de resultats del present treball amb els del Manual, els quals confirmen una fiabilitat i una validesa acceptables de l’adaptació espanyola del PCL:SV, permetent, doncs l’aplicació en l’àmbit forense i d’investigació d’aquest instrument com a eina de cribratge de la psicopatia. |
|---|