Estudio genético y análisis del microambiente tumoral del melanoma lentiginoso acral. Identificación de biomarcadores de aplicación clínica
El melanoma lentiginós acral (MLA) és una variant poc freqüent dins dels melanomes cutanis (MCs), que es diagnostica en zones acrals, concretament a les palmes de les mans, les plantes dels peus i les ungles. S'associa a un mal pronòstic perquè es diagnostica en estats avançats i té una escassa...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/689197 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/689197 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Melanoma Lentiginós Acral Microambient Tumoral Secretoma Melanoma Lentiginoso Acral Microambiente tumoral Acral Lentiginous Melanoma Tumor Microenvironment Secretome Dermatologia 616.5 |
| Sumario: | El melanoma lentiginós acral (MLA) és una variant poc freqüent dins dels melanomes cutanis (MCs), que es diagnostica en zones acrals, concretament a les palmes de les mans, les plantes dels peus i les ungles. S'associa a un mal pronòstic perquè es diagnostica en estats avançats i té una escassa resposta als tractaments actuals. A diferència d'altres MCs, el MLA té un perfil genètic distintiu amb nombroses variacions en el nombre de còpies (CNVs) i un baix nombre de mutacions puntuals. D'altra banda, s'ha comprovat que el microambient tumoral (TME) juga un paper crucial en tumors amb fenotips agressius com el MLA. A la primera part d'aquest treball, s'ha estudiat el perfil genètic del MLA a nivell de CNVs i la seva relació amb el secretoma i el TME en una cohort de pacients i línies cel·lulars. A partir d'això, vam trobar que un alt nombre de CNVs s'associava amb un pitjor pronòstic i major infiltració de macròfags M2 en la cohort, i amb un secretoma més protumoral, proangiogènic i relacionat amb macròfags M2 en línies cel·lulars. A la segona part, vam estudiar diferents marcadors immunohistoquímics en relació amb les característiques dels pacients, trobant una relació entre l'expressió elevada de l'ALDH1 amb un baix nombre de CNVs, l'absència d'amplificació en el gen CDK4 i bon pronòstic. En definitiva, el nostre estudi presenta informació novedosa i de rellevància pronòstica, obrint la porta a tractaments personalitzats centrats en la modulació del TME i a l'ús del secretoma com a eina diagnòstica i de seguiment del curs de la malaltia en pacients amb MLA. |
|---|