Oxidative stress homeostasis and longevity in mammals
Les espècies més longeves han evolucionat disminuint la producció endògena d’espècies reactives d’oxigen i proveint-se d’estructures resistents a la oxidació. Per tant, aquelles espècies que viuen més gaudeixen de mitocòndries metabòlicament més eficients i estructuralment més estables. De fet, cara...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/672775 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/672775 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Longevitat Metabolisme Fisiologia Longevidad Metabolismo Longevity Metabolism Physiology 612 |
| Sumario: | Les espècies més longeves han evolucionat disminuint la producció endògena d’espècies reactives d’oxigen i proveint-se d’estructures resistents a la oxidació. Per tant, aquelles espècies que viuen més gaudeixen de mitocòndries metabòlicament més eficients i estructuralment més estables. De fet, característiques fenotípiques de la longevitat inclouen la reducció del contingut del complex I i dels aminoàcids sulfurats. Aleshores, l’activitat de determinades vies de senyalització intracel·lulars juga un paper clau regulant l’expressió de gens associats a un fenotip longeu. En aquest context, aquesta tesi pretén determinar i) la modulació de determinades subunitats del complex I associada a la longevitat; ii) els canvis en el contingut dels aminoàcids sulfurats i els seus intermediaris metabòlics en teixits post-mitòtics i iii) plasma d’espècies més longeves; iv) la regulació del contingut dels diferents elements específics del complex 1 de mTOR en termes de longevitat; i v) l’existència un perfil metabòlic associat a humans de longevitat extrema. Els resultats obtinguts mostren l’existència de perfils metabòlics associats a la longevitat de les espècies que, en alguns casos, són diferents a aquells perfils associats a la longevitat individual. A més, les espècies més longeves han evolucionat disminuint el contingut de determinades subunitats del complex I que podrien ésser responsables de la menor producció d’espècies reactives d’oxigen. Per altra banda, existeixen factors genètics que podrien determinar l’activitat basal de mTORC1, i que podrien, almenys en part, explicar el fenotip associat a la longevitat. Per tant, sembla que l’assoliment d’una major longevitat implica una adaptació metabòlica i estructural. |
|---|