Anàlisi de la responsabilitat professional mèdica a l'atenció urgent a Catalunya entre els anys 2000 i 2019

INTRODUCCIÓ La seguretat clínica és un pilar fonamental per a l'atenció sanitària. Les reclamacions per mala praxis serveixen com a indicador per avaluar la seguretat. Aquest estudi analitza les reclamacions per Responsabilitat Professional Mèdica (RPM) a l'atenció urgent a Catalunya entre...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Castellà Rovira, Marta
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/692117
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/692117
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Seguretat clínica
Patient safety
Seguridad clínica
Urgències
Emergency department
Urgencias
Responsabilitat professional
Medical liability
Responsabilidad profesional
Ciències de la Salut
61
Descripción
Sumario:INTRODUCCIÓ La seguretat clínica és un pilar fonamental per a l'atenció sanitària. Les reclamacions per mala praxis serveixen com a indicador per avaluar la seguretat. Aquest estudi analitza les reclamacions per Responsabilitat Professional Mèdica (RPM) a l'atenció urgent a Catalunya entre els anys 2000 i 2019. METODOLOGIA Es van analitzar 654 reclamacions de la base de dades més extensa de Catalunya, seleccionant aquelles relacionades amb l'atenció urgent entre el 2000 i el 2019. Es van analitzar variables judicials, del centre, de l'acte mèdic i del metge reclamat. La variable principal va ser la RPM, definida com l'existència de sentència condemnatòria (via judicial) o acord (via extrajudicial). RESULTATS El 10,4% de les reclamacions totals van correspondre a l'atenció urgent (32,7 per any). Es va observar una disminució en el nombre de reclamacions, especialment en relació amb l'augment poblacional i de l'activitat assistencial. Es va detectar un 17,1% (112/654) de RPM, amb una tendència a l'alça en els últims anys. La via de reclamació predominant va ser la penal (59%), seguida de l'extrajudicial (22,6%) i la civil (18,3%). La via civil va presentar el major percentatge de RPM (35,3%; p<0,001). La tendència temporal va confirmar l'augment de la gestió extrajudicial en els últims anys. Els centres hospitalaris van acumular el 84,7% de les reclamacions. Es van observar diferències (p<0,001) en la via de reclamació segons el tipus de gestió: en els dispositius públics va predominar la via penal (69,6%) i en els privats la civil (34,1%). La RPM va ser inversa: major en els centres privats (fins al 27,4% entre els centres hospitalaris). La patologia més reclamada va ser la traumatològica (30%), seguida d'un conjunt d'especialitats mèdiques (25,9%). Els errors diagnòstics van representar el 58,4% de les causes al·legades. Les reclamacions per èxitus es van associar principalment amb la via penal (76,2%; p<0,001) i un lleuger augment de la RPM (18,1%), sense significació estadística (p=0,89). Quan hi va haver RPM, el pacient afectat va ser un home (64,3%) amb una edat mitjana de 48,8 anys. El metge amb més reclamacions va ser generalment un home (61,8%) i un percentatge elevat no tenia especialitat (23,9%), sense diferències en quant a RPM. Les dones van ser significativament més joves (37,9 anys) que els homes (44,9 anys), sense diferències en la RPM (p=0,77). CONCLUSIONS L'estudi revela una disminució en les reclamacions per RPM a les urgències a Catalunya entre el 2000 i el 2019, tot i que la taxa segueix sent molt inferior a la mitjana internacional. Els centres públics i la via penal predominen en les reclamacions, mentre que la via civil i els centres privats presenten una major proporció de RPM. Les especialitats de traumatologia i les reclamacions per errors diagnòstics són les més freqüents. Els metges amb més reclamacions solen ser homes joves sense especialitat.

Similares en LA Referencia