Current management of rotatory instability of the knee. Objective indications to perform an anterolateral extrarticular tenodesis
INTRODUCCIÓ: la inestabilitat anterolateral (IA) del genoll encara és un problema obert. En primer lloc, perquè no està clar com mesurar-ho objectivament. En segon lloc, perquè s’han proposat diferents solucions per tractar-lo, però encara falta una indicació concreta. La tenodesi anterolateral (TA)...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690566 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690566 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Tenodesis extrarticular anterolateral Anterolateral extrarticular tenodesis Ciències de la Salut 616.7 |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ: la inestabilitat anterolateral (IA) del genoll encara és un problema obert. En primer lloc, perquè no està clar com mesurar-ho objectivament. En segon lloc, perquè s’han proposat diferents solucions per tractar-lo, però encara falta una indicació concreta. La tenodesi anterolateral (TA) és la tècnica més utilitzada per fer front a la IA però els seus possibles inconvenients no s’han estudiat adequadament. A més, hauríem de tenir confirmació clínica que la TA pot ser una bona solució en categories específiques de pacients com la població pediàtrica i els pacients amb inestabilitat residual postoperatòria. JUSTIFICACIÓ CIENTIFICA: l’ús de TA és cada cop més freqüent en la cirurgia del genoll. És de gran importància conèixer les seves indicacions correctes, els seus possibles inconvenients i els resultats clínics en les diferents categories de pacients. HIPÒTESIS I OBJECTIUS: H: la TA pot ser la solució per a la IA, però pot tenir alguns desventatges i inconvenients intraoperatoris i postoperatoris. El seu ús podria ser especialment útil en algunes categories de pacients amb inestabilitat residual o alt risc de fracàs després de la reconstrucció del lligament encreuat anterior (LEA). Hem de desenvolupar un mètode més objectiu per mesurar la IA per obtenir una indicació adequada per realitzar una TA. O: Confirmar la utilitat de la TA en població general i en categories específiques de pacients. Estudiar algunes possibles complicacions en l’ús de la TA. Avaluar noves possibilitats de mesurar la IA. DISSENY DE L’ESTUDI: - un estudi de revisió (capítol2) - un estudi d’enginyeria experimental (capítol3) - Dos estudis observacionals prospectius d’un sol centre (capítol4-6) - un estudi comparatiu retrospectiu d’un sol centre (capítol5) - un estudi comparatiu multicèntric prospectiu (capítol7) RESULTATS: - Revisant les causes de fracàs del LEA en esportistes hem trobat que la IA es considera una de les causes i que la TA pot ser útil per resoldre’l - La tecnologia presentada per mesurar la IA va ser capaç de detectar i quantificar la diferència entre als genolls lesionades i no lesionades del LEA. - Quan es combinen un LEA i una TA, hi ha fins a un 15,4% de col·lisions dels túnels. Si el túnel de la TA es fa amb 15º d’inclinació anterior la taxa de col·lisió disminueix. - La maduració postoperatòria del LCA avaluada amb el quocient senyal/soroll en ressonància magnética va mostrar valors més baixos en un grup de pacients sotmesos a una reconstrucció aïllada del LEA en comparació amb un grup de pacients en què es van combinar LEA i TA. Això vol dir que en aquest darrer grup la maduració del LEA va ser més lenta. - Es va detectar una reducció significativa de la inestabilitat rotacional anterolateral amb el pacient sota anestèsia i amb el pacient despert quan es va utilitzar una TA en pacients que es queixaven d’inestabilitat del genoll després d’una reconstrucció no anatòmica del LEA. - L’addició d’una TA en pacients pediàtrics al mateix temps que la reconstrucció del LEA va millorar l’estabilitat anteroposterior i rotacional. El grup de pacients pediàtrics en què no es va realitzar la TA va tenir una taxa de fracàs acumulat significativament més alta. CONCLUSIONS: s’han desenvolupat nous mètodes per a la mesura de l’IA que es va demostrar que era una causa de fracàs després de l’AEL. La IA es pot tractar amb una TA, però hem de tenir en compte els inconvenients intraoperatoris i postoperatoris com ara la possible col·lisió dels túnels entre el LEA i la TA o els canvis en la maduració del LEA a causa de la TA. S’ha demostrat una indicació concreta i objectiva per a l’ús d’una TA en categories específiques com ara pacients pediàtrics o pacients amb inestabilitat persistent després de la reconstrucció del LEA. |
|---|