Paraules, paraules, paraules: el llenguatge segons Andrei Tarkovski
Aquest article obre un camí més de tots els possibles a l’hora de contemplarl’obra d’Andrei Tarkovski: un que pren com a punt de partida una relació difícil amb el llenguatge, objecte alhora de la desconfiança i de la fascinació del cineasta rus. Personatges muts i tartamuts, converses al voltant de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Pompeu Fabra |
| Repositorio: | Repositorio Digital de la UPF |
| OAI Identifier: | oai:repositori.upf.edu:10230/60573 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10230/60573 http://dx.doi.org/10.1344/Compas.2022.6.40104.41-45 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Andrei Tarkovski Llenguatge Veu Poesia Distopia |
| Sumario: | Aquest article obre un camí més de tots els possibles a l’hora de contemplarl’obra d’Andrei Tarkovski: un que pren com a punt de partida una relació difícil amb el llenguatge, objecte alhora de la desconfiança i de la fascinació del cineasta rus. Personatges muts i tartamuts, converses al voltant de la traducció o la parla, l’ús de la veu superposada o la mateixa estructura de les seves obres, ens serviran per observar la seva filmografia des d’aquest dubte essencial que afecta forma i contingut i que en definitiva esdevé un dubte sobre la natura mateixa de la creació. |
|---|