Elaboración y análisis de un nuevo protocolo diagnóstico y terapéutico para el abordaje multidisciplinar de la Mastitis Granulomatosa Idiopática
INTRODUCCIÓ: La mastitis granulomatosa idiopàtica (MGI) és una malaltia inflamatòria crònica benigna que afecta l'estroma mamari. La seva etiologia i fisiopatologia són desconegudes. El diagnòstic és per exclusió i requereix confirmació histopatològica. Tot i tractar-se d'una patologia ben...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323364 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/323364 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Mastitis granulomatosa Granulomatous mastitis Ciències de la Salut |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ: La mastitis granulomatosa idiopàtica (MGI) és una malaltia inflamatòria crònica benigna que afecta l'estroma mamari. La seva etiologia i fisiopatologia són desconegudes. El diagnòstic és per exclusió i requereix confirmació histopatològica. Tot i tractar-se d'una patologia benigna, provoca un deteriorament important de la qualitat de vida. Actualment, el tractament no està estandarditzat. En aquest context, l'objectiu principal d'aquest treball és elaborar i implantar uns algoritmes de diagnòstic, tractament i protocol de seguiment estandarditzats per a pacients amb MGI que en millorin el maneig terapèutic. MATERIAL I MÈTODES: Aquest projecte es divideix en tres fases: En primer lloc, es fa una anàlisi retrospectiu de pacients diagnosticades de MGI a la Unitat de Patologia Mamària (UPM) de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol entre els anys 2015 i 2020. A partir d'aquesta revisió, es detecten una sèrie de mancances en el maneig d'aquesta patologia. A partir de les mancances detectades en la primera fase del projecte pel que fa al maneig i abordatge de la MGI, en la segona fase es procedeix a la confecció, en consens multidisciplinari, d'uns algoritmes de diagnòstic, tractament i protocol de seguiment de les pacients amb aquesta patologia. Finalment, en l'última fase del projecte, s'analitza l'impacte de l'aplicació dels algoritmes elaborats per a la MGI a partir d'un estudi observacional analític unicèntric de cohorts retrospectiu amb control històric que inclou totes les pacients diagnosticades de MGI a la UPM de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol entre els anys 2015 i 2024. RESULTATS: En l'estudi realitzat en la primera part del projecte es van incloure 14 pacients diagnosticades de MGI amb confirmació histopatològica. L'edat mitjana de les pacients en el moment del diagnòstic va ser de 39 anys (25-60). La localització més afectada va ser la mama esquerra (8/14). La presentació ecogràfica més freqüent va ser la massa hipoecogènica solitària (7/14). El tractament aplicat en 11 pacients (11/14) va ser amb Prednisona (PDN) a una dosi inicial de 0,5 mg/kg/dia. En els casos en què no es va aconseguir la remissió amb la PDN (6/14), es va administrar Metotrexat (MTX) (6/14) i, posteriorment, 2 pacients van requerir tractament anti-TNF (2/14) en no respondre al tractament amb PDN ni MTX. El tractament quirúrgic va ser necessari en 1 pacient, que va requerir una mastectomia a causa de l'afectació extensa i la manca de resposta al tractament mèdic. En la segona part del projecte es descriuen els algoritmes elaborats: un de diagnòstic i un altre de terapèutic amb protocol de seguiment de la MGI, tots dos multidisciplinaris. En els algoritmes es tenen en compte els factors de risc predisponents, amb la finalitat d'accelerar-ne la detecció i optimitzar-ne el tractament. Posteriorment, es va establir un protocol de seguiment per evitar i detectar la progressió i la recurrència de la malaltia. En l'estudi realitzat en l'última part, s'inclouen 30 pacients diagnosticades de MGI dividides en dos grups. Després de comprovar l'homogeneïtat d'ambdós grups, es procedeix a l'anàlisi de l'impacte dels algoritmes. S'identifiquen diferències significatives (p<0,05) pel que fa a la disminució del nombre de dies fins al diagnòstic i fins a l'inici del tractament dirigit de la MGI. També s'aprecien diferències significatives (p<0,05) pel que fa a l'especialista que inicia el tractament dirigit a la malaltia, que passa a iniciar-se en les consultes de la UPM, en lloc de demorar-se fins a les consultes de Reumatologia. CONCLUSIÓ: Com a conclusió, es demostra que amb l'aplicació dels algoritmes s'aconsegueix disminuir els dies fins a realitzar el diagnòstic de la MGI i fins a iniciar-ne el tractament dirigit. |
|---|