Advanced lipidomics and metabolomics to study atherogenic dyslipidemia in relation to type 2 diabetes and cardiovascular disease: the role of apolipoprotein C-III
La meitat de les persones que tenen malaltia cardiovascular arterioscleròtica (ASCVD) no presenten nivells elevats de colesterol en lipoproteines de baixa densitat (LDLc). Això s’observa en persones amb diabetis mellitus tipus 2 (T2DM), que tenen un elevat risc cardiovascular i presenten dislipèmia...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695193 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695193 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arteriosclerosi Diabetis Metabolisme Arteriosclerosis Diabetes Metabolismo Metabolism Ciències de la salut 311 57 577 616.1 |
| Sumario: | La meitat de les persones que tenen malaltia cardiovascular arterioscleròtica (ASCVD) no presenten nivells elevats de colesterol en lipoproteines de baixa densitat (LDLc). Això s’observa en persones amb diabetis mellitus tipus 2 (T2DM), que tenen un elevat risc cardiovascular i presenten dislipèmia aterògena, sense l’LDLc necessàriament elevat. Per a estudiar aquest risc residual d’ASCVD, l’anàlisi de plasma amb ressonància magnètica nuclear (1H-NMR) és una eina prometedora. En aquesta tesi hem explorat com els factors de risc tradicionals afecten les associacions entre els principals determinants de la dislipèmia aterògena. Increments en la resistència a la insulina (IR) o els triglicèrids son especialment perjudicials en persones amb un baix índex de massa corporal i en dones post-menopàusiques, respectivament. També ens hem centrat en l’apolipoproteina (apo) C-III, una proteïna relacionada amb els triglicèrids, la IR i la inflamació, en relació amb la dislipèmia aterògena. Malgrat que apoC-III s’associa a més triglicèrids, inflamació i IR, la proporció relativa de tres proteoformes d’apoC-III mostra un paper protector. En l’estudi de l’efecte d’un tractament per a la hipercolesterolèmia (iPCSK9) sobre la inflamació, els senyals Glyc (biomarcadors d’inflamació obtinguts per 1H-NMR) disminueixen, i aquesta disminució correlaciona amb una disminució d’apoC-III. Finalment hem estudiat la incidència de T2DM i ASCVD en grups sense diferències en els principals factors de risc (glucosa i LDLc, respectivament) per trobar nous biomarcadors utilitzant 1H-NMR. Paràmetres relacionats amb la inflamació i una funció muscular i eflux de colesterol disminuïts s’associaven amb la incidència de T2DM més enllà dels nivells de glucosa. En persones amb T2DM, la inflamació, el lactat, els triglicèrids, el glutamat i l’acetona s’associaven a un major risc de ASCVD, mentre que la colina, la glicina i la leucina s’associaven a un paper protector més enllà d’LDLc. |
|---|