El trienni liberal a Mallorca, 1820-1823

[cat] A la Memòria d’Investigació l’autor va constatar que de 1779 a 1814 una part de la població mallorquina va apostar pel liberalisme. Ara, es respon a si Mallorca va ser refractària a aquest corrent polític o, altrament, les mesures que s’endegaren per les autoritats foren impu...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Valenciano i López, Valentí, Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2012
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:tesisUIB:TDX-10803-83936
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/tesisUIB/index/assoc/TDX-1080/3-83936.dir/TDX-10803-83936.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/tesisUIB/document/TDX-10803-83936
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Contemporary History
Descripción
Sumario:[cat] A la Memòria d’Investigació l’autor va constatar que de 1779 a 1814 una part de la població mallorquina va apostar pel liberalisme. Ara, es respon a si Mallorca va ser refractària a aquest corrent polític o, altrament, les mesures que s’endegaren per les autoritats foren impulsades i compartides durant el Trienni Liberal. Analitzades les fonts s’ha constatat que a l’illa existien persones amb una actitud positiva envers la nova cultura moderna, que durant el sexenni absolutista hi havia nuclis de liberals que van possibilitar la continuïtat d’aquest moviment, que la Diputació liberal va funcionar amb normalitat, que la seva política defensava els interessos mallorquins, que la Milícia Nacional Voluntària comptava amb un número considerable de milicians, que prou persones participaren en les associacions liberals, i que la reacció no va comptar amb la mateixa capacitat d’influència que a d’altres zones de l’Estat. Per això, es considera contrastada la hipòtesi.