Co-managing small-scale fisheries
Les pesqueries artesanals, aquelles que utilitzen quantitats relativament petites de capital i energia i utilitzen vaixells petits per fer viatges curts, són crucials per al sosteniment, la cultura i la supervivència d'uns 34 milions de pescadors i les seves famílies al món. Les pesqueries arte...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:285888 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/285888 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Àrea marina Área marina Marine area Pacífic Tropical Pacífico Tropical Tropical Pacific Mèxic Méjico Mexico Ciències Experimentals |
| Sumario: | Les pesqueries artesanals, aquelles que utilitzen quantitats relativament petites de capital i energia i utilitzen vaixells petits per fer viatges curts, són crucials per al sosteniment, la cultura i la supervivència d'uns 34 milions de pescadors i les seves famílies al món. Les pesqueries artesanals aporten la meitat de la pesca global, això és, una producció d'uns 90,9 milions de tones, i són determinants per a la seguretat alimentària i la nutrició. Així i tot, les pesqueries artesanals han de fer front a amenaces cada vegada més grans, incloent-hi el canvi climàtic, la pèrdua d'hàbitats, la sobrepesca i la competència amb flotes industrials. En molts casos, ni els governs ni les comunitats costaneres han aconseguit gestionar-les adequadament per prevenir el declivi de les captures. Per contrarestar aquestes tendències, la cogestió de pesqueries artesanals ha sorgit, des dels anys 2000, com una estratègia de gestió esperançadora en molts països. Unint pescadors locals, governs i altres parts interessades en la presa de decisions conjunta, es preveu que la cogestió sigui més efectiva que els règims de gestió centralitzada o exclusivament comunitaris i, en conseqüència, aporti més resultats ecològics i socials positius. No obstant, avui en dia hi ha escasses evidències que sostinguin aquestes afirmacions i es coneix poc sobre els factors contextuals que contribueixen a l'efectivitat de les pesqueries artesanals cogestionades en termes socials i ecològics. Tampoc no se sap del cert si la cogestió es basa en principis d'equitat i en resultats equitatius, ni tampoc com afecta la diversitat social a la comprensió consensuada i el funcionament de la cogestió. Per fer front a les faltes d'evidència, aquesta tesi investiga, en primer lloc, el context i les característiques de les pesqueries artesanals cogestionades mitjançant una revisió sistemàtica de casos de tot el món descrits a la literatura científica i, en segon lloc, el funcionament d'una pesqueria artesanal cogestionada situada a la Reserva de la Biosfera de La Encrucijada, a l'estat de Chiapas, Mèxic. Aquesta pesqueria artesanal és un cas d'estudi interessant perquè l'àrea protegida acull la major diversitat de peixos de tots els sistemes lacunars i estuaris de la Costa del Pacífic de Mèxic que, alhora, és el sosteniment principal de les comunitats que viuen a les zones nucli. A més, la reserva de la biosfera atrau una alta diversitat d'actors amb objectius diferents de conservació i desenvolupament, cosa que ha produït conflictes sobre l'ús dels recursos. Metodològicament, la tesi es basa en un protocol per a la revisió sistemàtica i en grups focals, entrevistes, representacions diagramàtiques de models mentals i observació participant en el cas d'estudi durant un període de treball de camp de set mesos. El capítol 4 de la tesi presenta una revisió sistemàtica de casos d'estudi documentats a escala mundial i demostra que les pesqueries artesanals cogestionades tenen resultats socials i ecològics positius i milloren la capacitat adaptativa de les pesqueries. La cogestió produeix un increment de l'abundància de les poblacions de peixos i un augment de les captures i beneficis econòmics. La cogestió també comporta una major participació social, un millor encaix enter les normes de gestió i les condicions locals i reforça el compliment de les regles de gestió. No obstant, la revisió també demostra que, fins ara, la investigació basada en casos d'estudi de pesqueries artesanals cogestionades ha parat poca atenció als efectes de la cogestió en els desequilibris de poder i la distribució dels seus beneficis. També destaca que, perquè la cogestió sigui exitosa, és necessari acollir la diversitat d'actors socials implicats i implementar principis de gestió adaptativa. El següent capítol empíric de la tesi investiga els primers anys de la pesqueria artesanal cogestionada de la Reserva de la Biosfera de La Encrucijada, i explicita les fortaleses i les debilitats de la iniciativa, cosa que complementa els resultats de la revisió sistemàtica. El capítol 5 demostra que la iniciativa ha reforçat el poder de decisió d'alguns actors sobre els altres en la gestió de la pesqueria local mitjançant dos nous fòrums de decisió. La comparació de dues cooperatives de pescadors implicades en la cogestió demostra que la cooperativa amb diferències més grans de poder i conflictes interns té més dificultats per aconseguir resultats, com ara la recuperació de les poblacions de peixos. Finalment, el capítol 6 explora com els participants del cas d'estudi comprenen l'esquema de cogestió mitjançant l'anàlisi dels seus models mentals, és a dir, representacions internes d'una realitat externa. L'anàlisi mostra una diversitat de comprensions de la cogestió amb alguns elements que se sobreposen, i que reflecteixen la diversitat de participants. Sorprenentment, les seves comprensions consensuals encara mostren un sistema de gestió centralitzada amb dos actors principals: agències governamentals i pescadors. Les agències governamentals es representen donant suport, principalment econòmic, als pescadors, els quals tenen poca acció. Aquests resultats suggereixen que l'antic esquema centralitzat de gestió roman en les comprensions consensuals dels participants sobre la iniciativa de cogestió i que els mecanismes de decisió són poc coneguts i utilitzats. En conjunt, els resultats d'aquesta tesi signifiquen un avenç en la recerca sobre cogestió en diversos sentits. En primer lloc, mitjançant una revisió sistemàtica i les aportacions qualitatives del cas d'estudi, aquesta monografia confirma les expectatives teòriques i demostra que la cogestió pot, efectivament, comportar resultats socials i ecològics positius. També destaca la importància de l'equitat social i la diversitat social per a la consecució d'aquests resultats. En segon lloc, fent èmfasi en com les relacions de poder i conflictes existents poden interferir considerablement en la consecució de resultats. En tercer, demostrant que, quan hi ha una diversitat de comprensions de la cogestió, els esquemes de gestió centralitzada poden estar fortament arrelats i romandre en les comprensions consensuals dels participants. Metodològicament, aquesta tesi combina diversos marcs i mètodes analítics per copsar la complexitat dels enfocaments de cogestió i els seus resultats. D'entrada, presenta un marc extens que es nodreix de la teoria dels recursos comuns i la investigació sobre gestió adaptativa per avaluar les condicions, els atributs i els resultats de la cogestió de pesqueries artesanals. A més, incorpora criteris d'equitat a l'anàlisi del desenvolupament de la cogestió i els seus resultats. Per acabar, mitjançant models mentals, adopta un enfocament cognitiu per avaluar l'impacte de la diversitat social en el desenvolupament de la cogestió. |
|---|