Sonen les trompetes
Amb el nou mil·lenni, els textos, les enunciacions i les declaracions de caire distòpic sobre la població s'han multiplicat i han ultrapassat el camp de la ficció literària. En el present article es planteja una exploració hermenèutica de diferents textos pertanyents tant al camp polític com al...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:131479 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/131479 https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/dag.133 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Demografia Distopia Resiliència Governabilitat Discurs Demografía Distopía Resiliencia Gobernabilidad Discurso Démographie Dystopie Résilience Gouvernance Discours Demography Dystopia Resilience Governability Discourse |
| Resumo: | Amb el nou mil·lenni, els textos, les enunciacions i les declaracions de caire distòpic sobre la població s'han multiplicat i han ultrapassat el camp de la ficció literària. En el present article es planteja una exploració hermenèutica de diferents textos pertanyents tant al camp polític com al científic, on s'identifiquen els principals discursos sobre la població que poden considerar-se distòpics posant un èmfasi especial en els produïts a partir de la crisi econòmica. Es parteix de tres hipòtesis: 1) que les diferents formes d'enunciació, literària (o artística en general), científica o política, deriven d'un mateix imaginari social i s'influeixen mútuament; 2) que la forma distòpica utilitzada per al discurs sobre la població demostra que aquesta continua sent la fi i l'instrument del govern; i, 3) que a partir de la crisi econòmica s'ha precipitat un canvi en el discurs neoliberal sobre la governabilitat que pren precisament la distopia com a marc de referència i reelabora el concepte de resiliència. |
|---|