Prevalença d'enterobacteris amb sensibilitat reduïda a cefalosporines de tercera generació aïllades a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau entre 1994 i 2004
La resistència als antimicrobians és un procés natural, que com a conseqüència del seu ús ha afavorit la selecció de mutants, l'adquisició de gens de resistència i el sobrecreixement de bacteris intrínsecament resistents als antimicrobians.<br/>Els β-lactàmics són una de les famí...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/3905 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0225108-115319 http://hdl.handle.net/10803/3905 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sensibilitat reduïda Cefalosporines Enterobacteris Ciències Experimentals 579 |
| Sumario: | La resistència als antimicrobians és un procés natural, que com a conseqüència del seu ús ha afavorit la selecció de mutants, l'adquisició de gens de resistència i el sobrecreixement de bacteris intrínsecament resistents als antimicrobians.<br/>Els β-lactàmics són una de les famílies més emprades en la pràctica clínica, essent el mecanisme enzimàtic el mecanisme de resistència més important. En enterobacteris els enzims que prenen més importància són les β-lactamases d'espectre ampliat (BLEA) i les cefamicinases (pAMPCt).<br/>L'objectiu d'aquest treball fou determinar la prevalença d'aquests enzims en els enterobacteris aïllats a L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau en el període comprés entre 1994 i 2004. <br/>Els estudis de sensibilitat en Escherichia coli i Klebsiella pneumoniae mostren un clar increment de la resistència a cefalosporines de tercera generació (C3G) i aztreonam, fruit d'una major prevalença de soques portadores de BLEA i pAMPCt. La prevalença de soques productores de BLEA en el decenni 1994-2004 ha estat del 1,1% i del 1,6%, respectivament. Les BLEA més freqüents en E. coli han estat les del grup CTX-M (77,5%), essent l'enzim CTX-M-9 el més descrit (43%) mentre que en K. pneumoniae tant les BLEA del grup CTX-M com les SHV han tingut una prevalença similar (50%). K. pneumoniae portador de BLEA ha estat, i encara és, majoritàriament, un patogen nosocomial. En ambdues espècies, les pAMPCt han presentat, respectivament, una prevalença del 0,16%.i del 0,22% amb una clara presència de soques portadores de CMY-2. <br/>Els estudis de sensibilitat mostren que en les espècies amb una β-lactamasa cromosòmica induïble tipus AmpC (Enterobacter, Citrobacter freundii i Morganella morganii) no hi ha hagut un increment de la resistència a C3G, indicatiu d'una possible desrepressió de l'enzim, essent el percentatge de soques amb fenotip de desrepressió del voltant del 30% en Enterobacter i C. freundii i del 7,5% en M. morganii.<br/>En Klebsiella oxytoca el principal mecanisme implicat és la hiperproducció de llur β-lactamasa cromosòmica que confereix resistència a l'aztreonam. La prevalença d'aquest mecanisme ha incrementat d'un 4% a un 44%. Per altra banda, s'han trobat dues soques productores de BLEA (CTX-M-9 i CTX-M-32).<br/>En Proteus mirabilis, s'ha pogut observat al llarg dels deu anys un lleuger increment de la resistència a l'associació amoxicil·lina-àcid clavulànic i de manera puntual l'aparició de soques productores de pAmpCt (tres soques amb CMY-2) o de BLEA (una soca amb CTX-M-1).<br/>En Salmonella enterica cal destacar l'aïllament de tres soques productores de BLEA (dues CTX-M-9 i una CTX-M-14) i una soca productora de CMY-2.<br/>La resistència a carbapenems ha estat pràcticament nul·la en totes les espècies estudiades. Malauradament, la resistència als β-lactàmics va associada a la resistència a d'altres famílies d'antimicrobians. Les soques productores de BLEA presentaven uns percentatges de resistència a fluoroquinolones, tetraciclina, trimetoprim-sulfametoxazol, cloramfenicol i aminoglicòsids, del 84%, 56%, 52%, 35% i 14%, respectivament mentre que les soques productores de cefamicinasa presentaven uns percentatges de resistència a cloramfenicol, fluoroquinolones, aminoglicòsids, trimetoprim-sulfametoxazol i tetraciclina del 85%, 77%, 67%, 57%, i, 56%, respectivament. De l'estudi de les resistències associades dels antibiòtics no β-lactàmics a la producció de BLEA o pAmpCt no s'ha obtingut un patró predominant associat a cada tipus de β-lactamasa. |
|---|