Installazioni artistiche partecipative come modus operandi del teatro contemporaneo
Aquesta tesi es troba en una posició d'interconnexió entre el camp dels estudis teatrals, de l'art visual i de l'art públic. L'objecte de la recerca és l'ús d'instal·lacions artístiques, que anomenarem participatives, en el teatre contemporani i el rol que poden exercir...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | italiano |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:291847 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/291847 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arts participatives Artes participativas Participatory art Instal·lació Installaciones Installations Teatre italià Teatro italiano Italian theatre Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta tesi es troba en una posició d'interconnexió entre el camp dels estudis teatrals, de l'art visual i de l'art públic. L'objecte de la recerca és l'ús d'instal·lacions artístiques, que anomenarem participatives, en el teatre contemporani i el rol que poden exercir per entaular un diàleg entre les diverses disciplines artístiques esmentades. La hipòtesi de partida de la recerca és que, en l'escena contemporània i especialment en les diverses formes de teatre transitiu, social i participatiu en les últimes dècades, comencen a utilitzar-se instal·lacions artístiques i elements d'art plàstica, i que aquests dispositius de caràcter participatiu constitueixen un enriquiment de les experiències teatrals interessades en termes d'implicació del públic i empoderament artístic i social de les comunitats. Sostenim que hi ha una relació molt estreta entre un cert àmbit teatral i l'art participatiu i que el reconeixement d'aquesta relació pot oferir una aportació significativa tant artística com crítica i teόrica, a través de noves reflexions que reconeguin una interconnexió entre les diferents disciplines. Les preguntes que guien el desenvolupament de la recerca són: Quin és el valor de l'ús d'instal·lacions artístiques participatives en les pràctiques teatrals contemporànies? Quines són les seves funcions? Es poden identificar categories de classificació de l'ús d'instal·lacions en el teatre contemporani? Com pot el paradigma de la participació posar en contacte esferes artístiques diferents? Per respondre aquestes preguntes, la tesi se subdivideix en tres parts, les dues primeres teoricopràctiques i la tercera dedicada a l'estudi de casos relatius al teatre italià. Les dues primeres parts tenen com a objectiu enquadrar i analitzar els dos conceptes clau al voltant dels quals es desenvolupa la reflexió: d'una banda, el de "participació", investigat en el context de les diverses arts participatives, i, de l'altra, el d'"instal·lació", com a forma d'art híbrida i permeada pel concepte de "teatralitat". És precisament el paradigma participatiu, explorat amb la intenció de teixir un diàleg transdisciplinari, el que ofereix la possibilitat d'una clau interpretativa comuna entre les diverses formes artístiques que promulguen modalitats transitives i relacionals, tot seguint les diferents perspectives que ofereixen els estudis crítics vinculats a l'estètica relacional, l'art públic i el teatre, amb especial atenció a les reflexions de Nicolas Bourriaud, Claire Bishop i Carmen Pedullà. A continuació, es proposa la definició d'instal·lacions artístiques participatives, posant èmfasi en l'enfocament que els dispositius d'instal·lació utilitzats per les pràctiques teatrals analitzades atorguen a la interpel·lació dels participants com a co-creadors. La tercera part de la tesi, dedicada a l'estudi de casos, s'ocupa d'analitzar críticament, segons una perspectiva comparativa, diferents experiències teatrals del panorama italià contemporani que han introduït en la pràctica teatral l'ús d'instal·lacions artístiques participatives, confirmant una ja existent i espontània intensificació, en el pla de la pràctica artística, de les relacions entre teatre i instal·lacions. L'anàlisi pren com a referent principal el projecte Teatro di Giornata de la Cooperativa Stranaidea, inspirat en precedents com Gigi Gherzi i Antonio Catalano, i considerat com a modèlic. S'articula, de fet, a partir de les tres categories que es defineixen sobre la base dels diferents usos, formes, papers i objectius que les instal·lacions participatives aborden: interrogar la contemporaneïtat; despertar la meravella; i relacionar-se amb el territori. En conclusió, s'afirma que el concepte d'instal·lacions artístiques participatives pot ser un instrument eficaç de diàleg entre les diferents disciplines artístiques apuntades i que el paradigma participatiu ofereix importants instruments d'anàlisi per examinar un fenomen de gran expansió com és l'ús d'instal·lacions artístiques en el teatre contemporani. |
|---|