Estudio experimental para evaluar si la reconstrucción posterior del rabdoesfínter mejora la continencia urinaria precoz después de la prostatectomía radical robótica (Proyecto RABDO-PROST)
Introducció: La incontinència urinària és l'efecte secundari amb més impacte en la qualitat de vida dels pacients sotmesos a prostatectomia radical (PR). El principal inconvenient en avaluar el benefici de les variacions tècniques descrites per millorar la recuperació de la continència urinària...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | espanhol |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:266156 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/266156 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Prostatectomia radical robòtica Prostatectomía radical robótica Robot-assisted radical prostatectomy Incontinència urinària Incontinencia urinaria Urinary incontinence Reconstrucció posterior del rabdoesfínter Reconstrucción posterior del rabdoesfínter Posterior reconstruction of the rhabdosphincter Ciències de la Salut |
| Resumo: | Introducció: La incontinència urinària és l'efecte secundari amb més impacte en la qualitat de vida dels pacients sotmesos a prostatectomia radical (PR). El principal inconvenient en avaluar el benefici de les variacions tècniques descrites per millorar la recuperació de la continència urinària és la falta d'unanimitat en la pròpia definició de continència urinària i en els mètodes per quantificar-la. Hipòtesi: La reconstrucció posterior del rabdoesfínter (RPR) és una variació tècnica en la reconstrucció quirúrgica després de la PR que millora la recuperació precoç de la continència urinària després de la PR robòtica (PRR). Materials i mètodes: La memòria s'ha estructurat com a compendi de quatre publicacions. La primera publicació fou una revisió sistemàtica de la literatura seguint els principis de la declaració PRISMA i l'estratègia de selecció PICO. Es varen identificar 1603 cites bibliogràfiques i es varen incloure 27 publicacions per a elaborar la síntesi de l'evidència. A la segona, tercera i quarta publicacions s'analitzen els resultats obtinguts a l'assaig clínic prospectiu, aleatoritzat i doble cec NTC-03302169. S'inclogueren 153 pacients amb càncer de pròstata localitzat (cT1c-T3a), candidats a PRR amb o sense limfadenectomia estesa, entre gener del 2017 i setembre del 2018. Al braç control es va realitzar l'anastomosi uretro-vesical sense RPR prèvia i al braç d'intervenció es va realitzar la RPR seguida de l'anastomosi uretro-vesical. La continència urinària es va avaluar amb la utilització d'absorbents i els apartats específics per avaluar la continència urinària dels qüestionaris EPIC-26 i ICIQ-SF. A la segona publicació es va analitzar la recuperació de la continència urinària a partir de dues definicions basades en la utilització d'absorbents. A la tercera publicació es van avaluar els mètodes per objectivar la recuperació de la continència urinària, la seguretat de la RPR i els factors predictius de recuperació de la continència urinària. A la quarta publicació es va analitzar l'associació entre la posició de la unió uretro-vesical mesurada per RM pelviana i la recuperació precoç de la continència urinària. Resultats: La revisió sistemàtica de la literatura va reportar que existeixen nombroses variacions tècniques a la PR l'objectiu de les quals és la recuperació precoç de la continència urinària i la RPR és la tècnica de sobre la qual en disposem més evidència. No obstant, es va detectar una gran heterogeneïtat entre els estudis i un baix nivell d'evidència científica. Els resultats de l'eficàcia i seguretat de la RPR obtinguts a l'assaig clínic NTC-03302169 es varen analitzar a les publicacions 2 i 3. El temps medià fins a la recuperació de la continència urinària fou de 64 dies (IC 95%: 39-89) al braç RPR i 106 dies (IC 95%: 73-139) al braç control, p= 0,897. Les taxes de recuperació de la continència urinària al mes varen ser del 33,8% al grup RPR i 18,1% al grup control, p= 0,022. Als 3 mesos, 58,8% i 43,1% respectivament, p= 0,038. No es varen trobar diferències significatives als 7 i 15 dies ni als 6 i 12 mesos. L'únic factor predictor de la recuperació de la continència urinària als 30 dies fou la RPR, OR: 2,469 (IC 95%: 1,091-5,591), p= 0,003. A la quarta publicació es va objectivar que l'anastomosi uretro-vesical presentava un posicionament més anterior i cranial als pacients amb RPR. Aquesta troballa es relacionava significativament amb la recuperació de la continència urinària. Conclusions: L'assaig clínic NTC-03302169 ha demostrat que la RPR és una tècnica segura que incrementa la recuperació de la continència urinària precoç. Aquesta millora, que sembla relacionada amb una posició més cranial i anterior de la unió uretro-vesical, es va observar en definir la continència urinària de manera estricta. |
|---|