Finding Partite Hypergraphs Efficiently

Els problemes de tipus Turán són un tema central en la teoria extremal d'hipergrafs. Donat un k-graf G fix, plantegen quin és el nombre màxim ex(n,G) d'arestes que un k-graf amb n vèrtexs pot tenir sense contenir G com a subgraf. Aquesta tesi tracta problemes de tipus Turán degenerats, en...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Espuña Bertomeu, Ferran
Formato: tesis de maestría
Fecha de publicación:2025
País:España
Recursos:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/441504
Acesso em linha:https://hdl.handle.net/2117/441504
Access Level:acceso embargado
Palavra-chave:Graph theory
Combinations
hypergraph
algorithm
graph
partite
extremal
Grafs, Teoria de
Combinacions (Matemàtica)
Classificació AMS::68 Computer science::68R Discrete mathematics in relation to computer science
Classificació AMS::05 Combinatorics::05C Graph theory
Àrees temàtiques de la UPC::Matemàtiques i estadística
Descrição
Resumo:Els problemes de tipus Turán són un tema central en la teoria extremal d'hipergrafs. Donat un k-graf G fix, plantegen quin és el nombre màxim ex(n,G) d'arestes que un k-graf amb n vèrtexs pot tenir sense contenir G com a subgraf. Aquesta tesi tracta problemes de tipus Turán degenerats, en els quals ex(n,G) = o(n^k). En particular, ens centrem en les t-expansions d'una aresta, denotades K(t, ..., t) (amb k parts de mida t). Teoremes clàssics d'existència de Kővari, Sós i Turán (per a k=2) i d'Erdős (per a k >= 2) garanteixen que els k-grafs amb densitat d'arestes constant contenen K(t, ..., t) (amb k parts de mida t) com a subgraf, on t creix amb el nombre de vèrtexs n (típicament t és de l'ordre de (log n)^(1/(k-1))). Aquestes demostracions no són constructives, i localitzar eficientment aquests subgrafs grans és un repte, ja que la cerca per força bruta esdevé superpolinomial en n. Aquesta tesi presenta un algorisme determinista de temps polinomial que tanca aquesta escletxa en el règim de densitat constant. Donat un k-graf amb n vèrtexs i m arestes, el nostre algorisme troba un K(t, ..., t) (amb k parts de mida t) on t depèn explícitament de n, k i la densitat d=m/n^k, assolint el millor ordre de magnitud possible. El nostre mètode generalitza el treball de Mubayi i Turán per al cas bipartit, utilitzant una estratègia recursiva sobre grafs d'enllaç.