La cova des Coll
[cat] La Cova des Coll (Felanitx) presenta a l’actualitat un recorregut de 7.020 m totals, dels quals 5.529 m són subaquàtics. Compta amb dues entrades naturals i dos pous artificials que connecten amb la cova. Una de les entrades comunica amb la mar i l’altra es localitza a l’inte...
| Authors: | , , , , , , , , , |
|---|---|
| Format: | article |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2005 |
| Country: | España |
| Institution: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repository: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | endins:Endins_2005v27p141 |
| Online Access: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/endins/index/assoc/Endins_2/005v27p1/41.dir/Endins_2005v27p141.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/endins/document/Endins_2005v27p141 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Geology Biology |
| Summary: | [cat] La Cova des Coll (Felanitx) presenta a l’actualitat un recorregut de 7.020 m totals, dels quals 5.529 m són subaquàtics. Compta amb dues entrades naturals i dos pous artificials que connecten amb la cova. Una de les entrades comunica amb la mar i l’altra es localitza a l’interior. Un sector de la cavitat està situat sota el nucli urbà de Portocolom. La principal característica que destaca de la morfologia de la cavitat és l’absència quasi total d’espeleotemes, a causa dels efectes de la corrosió de les aigües i la gran abundància de morfologies de corrosió, de les quals presentam un catàleg de formes. Sembla que la destrucció de les formacions litoquímiques ha seguit un gradient de transició de la mar cap a l’interior i de dalt a baix. Els sediments de la cova des Coll presenten dues clares unitats diferenciades tant per la seva coloració com pel seu contingut mineralògic. Una superior, de composició principalment carbonatada on la calcita és dominant i amb coloracions clares, i una inferior, on la presència dels components silícics es la característica principal juntament amb la seva tonalitat vermellosa. Encara que hi ha importants diferències al llarg de la cavitat, especialment entre els sectors propers a la mar, a on falta la capa superior, i els més interiors. Estan formats per llims més o menys arenosos i amb elevades quantitats d’argiles. A part d’aquestes acumulacions que podem considerar subactuals, a molts indrets de la cavitat s’han observat acumulacions argiloses adossades a les parets, amb senyals d’erosió, que representarien etapes anteriors de rebliment en condicions ambientals diferents de les actuals. Els perfils de salinitat i temperatura de les columnes d’aigua mostren 4 franges ben diferenciades. La comunicació directa amb la mar determina corrents que distorsionen el perfil típic, exceptuant les cotes de major profunditat, poc afectades per les masses d’aigua superiors en moviment quan penetren o surten del sistema càrstic per diferències baromètriques amb la mar. S’ha observat sota les aigües, un important flux d’aigua que ascendeix per la paret d’una sala interior per diferència de densitats cap a la superfície de la columna hídrica. La distribució faunística ha estat estudiada als distints sectors de la cavitat i per preferències de salinitat. S’han censat 15 espècies d’invertebrats no artròpodes, amb la distribució condicionada especialment per la distància a la mar. S’han classificat 7 esponges, de les quals cal destacar 3 cites noves per al litoral espanyol, que són les següents espècies: Plakina dilopha, Suberites carnosus (Johnston) var. flavus Topsent, 1900 i Amorphinopsis pallescens, si no es tracta d’una espècie nova, aquesta és la segona cita de l’espècie en el Mediterrani. Les esponges presenten les espícules robustes, el que indica una disponibilitat de sílice important. Els estudis efectuats evidencien que la font d’obtenció són els sediments. Dels dos poliquets determinats Bispira viola constitueix la primera cita a la Península Ibèrica i a les Balears. S’han citat 29 espècies de crustacis, 6 d’elles, corresponen a copèpodes harpacticoides i a un ostràcode, no s’han determinat. La resta pertanyen a grups tan diversos com leptòstracis, decàpodes, amfípodes, isòpodes, misidacis, termosbenacis i copèpodes calanoids, misofrioids i ciclopoids. Un 61% de les espècies són estigobionts, és a dir, habitants exclusius del medi aquàtic subterrani; la resta són espècies marines litorals, típiques d’hàbitats creviculars o suprabèntics, i que per tant es troben preadaptades a la vida en les cavernes, o són pròpies del plàncton marí de badies i ports. Quatre de les espècies trobades són noves per a la Ciència, i es troben en curs de descripció formal; dues d’elles, no es coneixen fins ara enlloc més del món que a la cova des Coll. Nou de les espècies són endèmiques de les Balears. De l’estudi aprofundit en el coneixement d’aquesta cavitat se’n desprèn que són necessàries i urgents establir mesures efectives de protecció que permetin conservar aquest patrimoni natural i cultural vulnerable. |
|---|