| Sumario: | Geometria analítica a Batxillerat: un enfocament didàctic contextualitzat i amb eines TIC desenvolupa, implementa i analitza un enfocament didàctic innovador per a l'ensenyament de la geometria analítica al primer curs de Batxillerat. Els fonaments teòrics dels treball prenen com a referents els textos de diversos autors agrupats en tres blocs temàtics: contextualització, matematització i modelització (els autors de referència són principalment: Biembengut i Hein; Chamoso i Rawson; English; Filloy; Freudenthal; Niss; Niss, Lesh i Lee; Niss i Blum; Peralta; Treffers; Van den Heuvel-Panhuizen; Van Reeuwijk). El treball es posiciona en el sentit que la contextualització, la matematització i la modelització són diferents facetes d'una única realitat didàctica en la qual els alumnes realitzen activitats contextualitzades (en l'entorn del programari interactiu GeoGebra), les quals els indueixen a matematitzar i a construir models matemàtics senzills. També hi és present un complet recorregut per la història de la geometria analítica i la seva didàctica motivat per la consideració que la perspectiva històrica és imprescindible: la història de les matemàtiques, i en concret la de la geometria analítica, evidencia que els continguts i la seva presentació emergeixen a partir de les necessitats humanes en contextos concrets, i que l'estructuració formal es produeix amb posterioritat. El plantejament didàctic del treball consisteix en una seqüència que s'inicia amb activitats contextualitzades que indueixen la matematització en els alumnes, en l'entorn del programari GeoGebra, i que es completa amb una posterior formalització dels continguts. És un plantejament "de baix a dalt", ja que, a diferència de la metodologia tradicional, no comença amb la presentació formal i perfectament estructurada dels continguts per passar a continuació als exercicis d'aplicació, sinó que la formalització arriba després que la matematització induïda per les activitats contextualitzades hagi preparat el terreny per a la fixació formal dels continguts. La implementació queda completament integrada (no superposada) en el currículum i en la programació didàctica del centre educatiu de secundària on es duu a terme. Essent globalment innovador, l'estudi supera la dicotomia innovador - tradicional i la dicotomia constructivisme - empirisme perquè, encara que és innovador i potencia el procés de descobriment personal de l'alumne en una primera fase, conté també en una segona fase elements vàlids i útils de la metodologia tradicional. L'anàlisi de la matematització que realitzen els alumnes té una importància absolutament central en la investigació. L'estudi analitza amb instruments quantitatius i també qualitatius el resultats grupals i els resultats individuals dels alumnes en el procés de matematització, i realitza una classificació dels alumnes en diferents categories. També analitza les valoracions subjectives dels alumnes sobre la realització de les activitats amb GeoGebra, tant de la perspectiva grupal com des de la perspectiva individual. Aquestes anàlisis permeten constatar que, en comparació amb una metodologia tradicional, millora el rendiment en la matematització, alhora que augmenta l'autoconsciència, la motivació i la implicació dels alumnes en el procés d'aprenentatge. A partir de l'anàlisi detallat de la matematització i les valoracions subjectives de l'alumnat, el treball realitza una sèrie de consideracions de les quals emergeix una síntesi interpretativa. És la sistematització del plantejament didàctic, un cop analitzat i interpretat, sota la denominació de "plataforma de matematització". Això comporta que a partir dels resultats del treball d'implementació el plantejament esdevé també una proposta didàctica que pot ser extensible a altres unitats didàctiques i fins i tot a altres nivells educatius.
|
|---|
