Utilización de los mapas conceptuales como herramienta evaluadora del aprendizaje significativo del alumno universitario en ciencias con independencia de su conocimiento de la metodología
L'avaluació del coneixement dels alumnes universitaris en condicions de massificació té dos requisits: mesurar realment el que l'alumne sap, i fer-ho amb una eina que permeti una correcció ràpida. Els instruments que són capaços de recollir l'aprenentatge significatiu (entrevista pers...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/9267 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0414109-113553 http://hdl.handle.net/10803/9267 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | overcrowding students university conceptual map meaningful learning Student assessment ciencias biomecánica universitario masificación de alumnos mapas conceptuales aprendizaje significativo Evaluación de alumnos massificació d'alumnes biomecànica ciències universitari mapes conceptuals aprenentatge significatiu Avaluació d'alumnes biomechanics science Investigació Psicopedagògica 159.9 378 |
| Sumario: | L'avaluació del coneixement dels alumnes universitaris en condicions de massificació té dos requisits: mesurar realment el que l'alumne sap, i fer-ho amb una eina que permeti una correcció ràpida. Els instruments que són capaços de recollir l'aprenentatge significatiu (entrevista personal, examen oral, carpetes de treballs,.) requereixen molta dedicació. Els que tenen una correcció ràpida utilitzant medis informàtics (proves objectives), no mesuren exactament el que l'alumne ha après de forma significativa. En aquest entorn, els mapes conceptuals, en ser una representació de l'estructura cognitiva de l'alumne, han demostrat la seva validesa i fiabilitat per a mesurar el que l'alumne sap. Tot i així, la seva aplicació en l'entorn universitari massificat no assoleix els dos requisits esmentats, amb la dificultat afegida de la necessitat de que l'alumne conegui la metodologia de creació de mapes. Aquest treball proposa una metodologia de creació de mapes, adaptada a profans, que permeti la creació d'un mapa lliure independentment del coneixement de la tècnica que tingui l'alumne. Aquests mapes es valoren de forma Holística (considerant la informació presentada sense parar atenció als detalls). Amb 16 alumnes de Biomecànica de segon curs de Fisioteràpia, es realitzen tres intervencions separades por 21 i 135 dies, en les que es pregunta sobre dos temes de coneixements específics de la assignatura i dos de coneixements generales (on es considera resident aquest coneixement). La persistència de las notes Holístiques entre las intervencions indica la validesa i fiabilitat de la metodologia i la seva puntuació. Alternativament, a partir de les dades de la Nota Holística, es calcula una Nota Pronosticada com una combinació lineal de dos paràmetres del mapa (enllaços vàlids i valoració de la jerarquia). D'aquesta expressió s'infereix per lògica una fórmula simplificada similar: la Nota Simplificada, que s'independitza de les dades de l'estudi i li confereix objectivitat. Ambdues notes (Pronosticada i Simplificada) presenten una persistència entre intervencions que dóna validesa i fiabilitat a les mateixes per a mesurar l'aprenentatge significatiu. L'elevada concordança, en condicions altament restrictives, i la correlació altament significativa d'aquestes notes amb la Holística permet la seva substitució. Resulta un instrument d'avaluació del aprenentatge significatiu de l'alumne, independentment del seu nivell de coneixement del mapes, que permet una valoració ràpida i objectiva aplicable a un entorn massificat. |
|---|