Compostos polinuclears de manganès mimètics d'enzims redox. Inserció en suports mesoestructurats. Estudi de les propietats magnètiques i catalítiques
[cat] Els organismes aerobis, com a subproducte del metabolisme, produeixen espècies reduïdes d'oxigen (ROS) de manera incompleta com: el radical superòxid (01, el peròxid d'hidrogen (H202) o el radical hidroxil (*OH), entre d'altres. Malgrat que les ROS tenen un paper essencial en l&...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/103023 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/103023 http://hdl.handle.net/10803/396332 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Química bioinorgànica Bioinorganic chemistry Magnetisme Magnetism Manganès Manganese |
| Sumario: | [cat] Els organismes aerobis, com a subproducte del metabolisme, produeixen espècies reduïdes d'oxigen (ROS) de manera incompleta com: el radical superòxid (01, el peròxid d'hidrogen (H202) o el radical hidroxil (*OH), entre d'altres. Malgrat que les ROS tenen un paper essencial en l'organisme, una sobreproducció de ROS en l'organisme pot generar estrès oxidatiu. Aquest, sol estar associat a malalties degeneratives com l'Alzheimer, el Parkinson, l'esclerosi lateral amiotròfica, l'esclerosi múltiple o el càncer i a processos d'envelliment. Tot i així, el cos té certs mecanismes de defensa per controlar la homeòstasi de les ROS. Un d'aquests mecanismes són les catalases que s'encarreguen de desproporcionar el H2O2 en O2 i H2O. En el grup de Models en Bioinorgànica es sintetitzen compostos mimètics del centre actiu de les catalases de manganès que es troben en alguns bacteris. Aquests compostos mimètics són compostos dinuclears de Mn(III) de fórmula general [{Mn(L)(NN)}2(1.1-0)(1.1-n-RC6H4C00)2]X2. Els compostos sintetitzats en aquest treball consten de NN (Iligand bidentat) = 1,1 0-fenantrolina (phen) o 2,2'-bipiridina (bpy), X = perclorat (C104-) o nitrat (NO3-), L (posició làbil) = molècules de dissolvent o contra-anió i n-R (carboxilat pont) on R = Br o Me i n = 2, 3 o 4. A part de testar l'activitat catalítica dels compostos també s'estudien les propietats magnètiques. Els compostos dinuclears de manganès(III) poden presentar acoblaments magnètics tant del tipus ferromagnètic com antiferromagnètic depenent del Iligand carboxilat pont i dels paràmetres estructurals. Aquests compostos, en general, tenen un octàedre de coordinació més aviat allargat en la direcció del Iligand làbil (o eix Jahn-Teller) i per tant a l'hora d'ajustar-los ha estat necessari introduir altres paràmetres que tenen en compte l'anisotropia de l'ió Mn(III) (DM„ i EMn). Mitjançant càlculs teòrics s'ha pogut relacionar el signe d'aquests paràmetres amb la distorsió de l'octàedre. Per altra banda, a través de les correlacions magneto-estructurals s'ha intentat buscar una tendència general entre els factors estructurals dels compostos aquí estudiats i el tipus d'acoblament magnètic. També s'ha estudiat les propietats magnètiques de sistemes de Mn(II) (carboxilats de manganès (Mn(n-RC6H4C00)2) i compostos hexanuclears de valència mixta Mn(II)- Mn(III) de formula [Mn6(1.14-0)2(1.1-n-RC6H4C00)10(L)4] on en ambdós casos on R = Br o Me i n = 2, 3 i 4). Els primers són sistemes estesos de diferent nuclearitat. Tots ells presenten interaccions febles i el caràcter magnètic dependrà dels modes de coordinació del Iligand pont. D'altra banda, tots els compostos hexanuclears presenten un acoblament magnètic de tipus antiferromagnètic fort i sembla que el fet de canviar els Iligands no afecta a la interacció magnètica. |
|---|