El guix tradicional. Coneguem un material que antigament tenia unes característiques ben diferents a les del guix actual

Quan observem les construccions antigues, en especial en algunes zones de la nostra geografia, podrem veure que tradicionalment el guix s’utilitzava en la construcció d’elements estructurals i fins i tot com a revestiment exterior en parets exposades a l’acció de l’aigua. I això és degut a que el gu...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Julià Macias, Manuel, Navarro Ezquerra, Antonia
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2019
País:España
Institución:Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE)
Repositorio:RIARTE
OAI Identifier:oai:www.riarte.es:20.500.12251/1794
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/20.500.12251/1794
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Yeso
Historia de la construcción
Material de construcción
Morteros - Construcción
Forjados
Bóveda tabicada
Mampostería
Horno de calcinación
Propiedades físicas
3313.04 Material de Construcción
3312.02 Aglomerantes
3312.08 Propiedades de Los Materiales
5506.01 Historia de la Arquitectura
Descripción
Sumario:Quan observem les construccions antigues, en especial en algunes zones de la nostra geografia, podrem veure que tradicionalment el guix s’utilitzava en la construcció d’elements estructurals i fins i tot com a revestiment exterior en parets exposades a l’acció de l’aigua. I això és degut a que el guix que s’utilitzava tradicionalment té unes característiques ben diferents a les del guix actual. El guix és un terme que s’utilitza per designar tant la pedra com matèria primera per a la construcció (també coneguda com algeps), com el conglomerant en pols i el producte endurit i col·locat a l’obra. La matèria primera és una roca sedimentària formada per la cristallització de salts dissoltes en l’aigua tant de llacs com de mars (salmo rres). Les condicions ambientals de formació són àrides o semiàrides, on l’evaporació de la massa d’aigua és superior a l’entrada d’aigües a la conca.