Steroid levels, steroid metabolic pathways and their modulation by endocrine disruptors in invertebrates
El invertebrats constitueixen el 95% de les espècies animals i, com en el cas dels vertebrats, són susceptibles a l'efecte dels disruptors endocrins (DEs). Tot i això, la comprensió d'aquest fenomen està limitada pel desconeixement del sistema endocrí dels invertebrats. L'alteració de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/3671 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0524106-201934 http://hdl.handle.net/10803/3671 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Esteroides Invertebrats Disrupció endocrina Ciències Experimentals 612 |
| Sumario: | El invertebrats constitueixen el 95% de les espècies animals i, com en el cas dels vertebrats, són susceptibles a l'efecte dels disruptors endocrins (DEs). Tot i això, la comprensió d'aquest fenomen està limitada pel desconeixement del sistema endocrí dels invertebrats. L'alteració de la síntesis i metabolisme d'hormones esteroides és un dels possibles mecanismes d'acció dels DEs. En aquesta tesi s'ha caracteritzat el metabolisme d'hormones esteroides en diferents espècies d'invertebrats per tal d'avaluar l'efecte in vitro de DEs en aquestes espècies, i finalment investigar l'efecte in vivo de DEs en els nivells i el metabolisme d'esteroides en espècies d'un filum seleccionat (Mol·lusca). Les espècies investigades (Mollusca: Marisa cornuarietis, Mytilus sp., i/o Crassostrea virginica; Crustacea: Hyalella azteca; i Echinoderma: Paracentrotus lividus) van metabolitzar la testosterona a una sèrie de metabolits de fase I que també són formats per vertebrats, amb l'excepció de 4-androstene-3?,17?-diol, un metabolit format per P. lividus i H. azteca. Una de les diferències més importants amb els vertebrats va ser la baixa contribució de les hidroxilacions en el metabolisme de testosterona, i en el cas dels mol·luscs, el metabolisme d'androstenediona (reducció en 5??en comptes de reducció en 17?). Pel que fa al metabolisme de testosterona de fase II, les sulfotransferases es trobaven en nivells alts en P. lividus, però baixos o indetectables en H. azteca i totes les espècies de mol·luscs investigades. En canvi, tots els invertebrats estudiats presentaven una gran capacitat de conjugació d'hormones esteroides amb àcid grassos, una via que sembla que ha estat ben conservada al llarg de l'evolució. Els nivells d'hormones esteroides i algunes de les vies enzimàtiques que les metabolitzen van mostrar diferències estacionals, entre diferents teixits i entre sexes, fet que recolza la possible funció fisiològica de les hormones esteroides en invertebrats. Alguns xenobiòtics van interferir in vitro amb els enzims que metabolitzen les hormones esteroides. Entre les vies investigades, la 5?-reductasa i la sulfotransferasa, van mostrar la sensibilitat més alta a inhibició/activació per tributilestany (TBT), trifenilestany (TPT) i fenarimol. Per últim es va investigar l'efecte de l'exposició a estradiol, petroli, i la barreja de petroli i compostos alquilfenòlics en bivalves Mytilus sp., i l'exposició a metiltestosterona, TBT, TPT i fenarimol en el gasteròpode M. cornuarietis. El tipus d'efectes induïts per l'estradiol van dependre en gran mesura de la seva concentració. Algunes de les respostes observades en els musclos exposats a petroli o la barreja de petroli i alquilfenols, van ser similars a les que s'havien observat per concentracions altes d'estradiol. En aquests experiments es va observar també el possible rol que juga la conjugació d'esteroides amb àcid grassos en la regulació dels nivells d'esteroides lliures. L'exposició als compostos organoestànnics (TBT i TPT) va causar l'aparició d'imposex i va resultar en una reducció del nivell d'esteroides en forma esterificada en femelles de M. cornuarietis, però no en mascles. Els altres compostos avaluats (metiltestosterona i fenarimol) van induir imposex en femelles, però no van mostrar alteracions en els nivells d'esteroides esterificats, de manera que no es va poder demostrar la connexió entre la davallada dels nivells d'esteroides conjugats amb àcids grassos i el fenomen de l'imposex. L'exposició a TPT va inhibir 5?-reductasa en femelles de M. cornuarietis. Tot i així, cap dels dos organoestànnics va alterar el dimorfisme sexual en el metabolisme d'androstenedione que existeix en el complex glàndula digestiva/gònada d'aquest gasteròpode. En resum, aquesta tesi contribueix al coneixement del metabolisme d'andrògens en invertebrats i identifica dianes on poden actuar els disruptors endocrins. |
|---|