El giro sensorial en los estudios etnomusicológicos
Aquesta tesi parteix d'una premissa central: el so constitueix avui un camp analític indispensable per comprendre els processos culturals contemporanis. Més enllà de ser un simple registre de sorolls quotidians o una descripció ambiental, allò sonor es revela com un terreny de disputes on es de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323377 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/323377 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Paisatges sonors Soundscapes Paisajes sonoros Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta tesi parteix d'una premissa central: el so constitueix avui un camp analític indispensable per comprendre els processos culturals contemporanis. Més enllà de ser un simple registre de sorolls quotidians o una descripció ambiental, allò sonor es revela com un terreny de disputes on es decideix què s'escolta, què roman inaudible i què es legitima en termes d'audibilitat. Durant dècades, el paradigma del paisatge sonor, formulat per R. Murray Schafer i ampliat per Barry Truax, va oferir eines valuoses per pensar la relació entre comunitats i entorns acústics. Tanmateix, el seu biaix normatiu i visualista -en dividir sons entre valuosos i contaminants- va deixar de banda les dimensions socials, polítiques i tecnològiques que configuren l'experiència d'escolta. La present investigació assumeix aquesta crítica com a punt de partida i planteja una actualització conceptual de la noció de comunitat acústica, integrant les categories d'auralitat i de tecnologies de l'escolta com a eixos centrals. L'objectiu teòric consisteix a reformular la comunitat acústica, superant l'enfocament ecològic clàssic per situar-lo en un pla relacional i conflictiu. L'objectiu metodològic busca articular el model tripartit d'Alan Merriam -so, comportament i concepte- amb categories transversals que donin compte dels règims d'audibilitat i de les mediacions tecnològiques. Finalment, l'objectiu aplicat valida aquesta proposta mitjançant l'estudi de la ciutat d'Amposta, a través de la reconstrucció de paisatges sonors històrics i l'experimentació amb realitats sonores augmentades en contextos educatius. El marc teòric s'assenta en una genealogia que, des de Schafer i Truax, desemboca en debats actuals encapçalats per autores com Marie Thompson, que han subratllat la historicitat dels règims auditius, i per aportacions com l'antropologia del so de Steven Feld, que va evidenciar la interrelació entre so, memòria i cosmovisió. A l'Amèrica Llatina, Ana María Ochoa Gautier ha mostrat la relació entre escolta, arxiu i poder, mentre que Tito Rivas ha problematitzat el paper de les tecnologies aural en la producció de subjectivitats. Aquest corpus teòric permet desplaçar la mirada des d'un paisatge sonor entès com a escenari cap a una comunitat acústica concebuda com un entramat de disputes i mediacions. La metodologia combina, d'una banda, el model de Merriam, que assegura l'atenció simultània a sons, pràctiques i conceptes, i de l'altra, la categoria d'auralitat, que permet observar com els règims de poder i les mediacions tècniques condicionen l'audible. Aquesta doble via s'aplica en dos fronts: la reconstrucció de paisatges sonors històrics d'Amposta (1880-1930), que tradueix fonts escrites en experiències audibles; i l'exploració de realitats sonores augmentades en contextos pedagògics, que possibilita experimentar amb noves formes de mediació cultural. Amposta es converteix així en un laboratori privilegiat. La seva tradició musical i la seva intensa vida associativa mostren comunitats acústiques heterogènies, travessades per tensions institucionals, col·lectives i individuals. La seva escala intermèdia permet a més articular les experiències singulars d'escolta amb marcs culturals més amplis, oferint un terreny idoni per validar el model. Les aportacions de la tesi se situen en quatre nivells. En l'àmbit teòric, s'actualitza el concepte de comunitat acústica des de l'auralitat i les tecnologies de l'escolta. En l'àmbit metodològic, es proposa un esquema operatiu transferible a altres contextos. En l'àmbit empíric, es demostra la pertinència del model amb l'aplicació a Amposta i la reconstrucció històrica. En definitiva, aquesta investigació formula una proposta innovadora que dialoga amb els debats internacionals sobre l'escolta i, alhora, produeix resultats concrets més enllà de l'àmbit acadèmic. La introducció explicita el posicionament de l'investigador com a membre de la comunitat. |
|---|