L’educació, al centre de les polítiques de joventut

[cat] La realitat social de les Balears està condicionada per una estructura econòmica basada en el sector de serveis i el turisme. L’educació i la formació són eixos principals dels processos d’inserció sociolaboral dels joves i, alhora, el context socioeconòmic condiciona les xif...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Pascual Barrio, Belén, Vives Barceló, Marga
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:anuariJoventut:2025_anuari_joventut_p249
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariJoventut/index/assoc/2025_anu/ari_jove/ntut_p24.dir/2025_anuari_joventut_p249.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariJoventut/document/2025_anuari_joventut_p249
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Education--Study and teaching
Youth -- Political planning -- Spain -- Balearic Islands
Descripción
Sumario:[cat] La realitat social de les Balears està condicionada per una estructura econòmica basada en el sector de serveis i el turisme. L’educació i la formació són eixos principals dels processos d’inserció sociolaboral dels joves i, alhora, el context socioeconòmic condiciona les xifres de l’escolarització, els processos i els resultats educatius. De fet, l’abandonament dels estudis i la menor presència d’estudiants universitaris respecte a altres comunitats autònomes és un fet vinculat al context sociolaboral. En aquest article s’analitzen les dades educatives de la primera Enquesta a la joventut de les Illes Balears i es reflexiona sobre les trajectòries dels joves i els factors condicionants de la continuïtat i l’èxit escolar. L’anàlisi de les dades mostra els motius principals de no continuar els estudis i identifica una correspondència entre l’escolarització i el nivell d’estudis assolit amb la procedència i el nivell d’estudis dels progenitors. En aquest sentit, es considera el potencial de la intervenció socioeducativa com a estratègia inclusiva davant les desigualtats educatives; a més, es posa en relleu el rol preventiu que tenen les accions educatives (dins i fora de l’escola) com a generadores de capital social i facilitadores de la inclusió, la convivència i la participació social.